Tenia el cor tancat i no tenia clau
res m’il·lusionava, res em seduïa
repicava lent com si dins del cau
s’hagués apagat tota melodia.
Buscava en va la clau per respirar
no la trobava, l’havia perdut
i sentia només l’angoixa de plorar,
em sentia petita i en plena solitud.
Si podés obrir i tenir la clau
mil sentiments d’amor aflorarien
i trobaria de nou aquella pau
de la fragància de les flors quan naixien.
De sobte he sentit un batec suau
la clau tan amagada descobria
es reflectia en el cel seré i blau
i m’enviava joiós el do de l’alegria.
Dues voltes he donat per obrir el meu cor
i extasiar-me en tantes meravelles
trobant que renaixia de la mort
i gaudia de tantes coses belles.
No oblidaré més la clau perduda
la mimaré i sé que mai la deixaré
i serà per mi l’eina més volguda
obrint-me a l’alegria, portant-me a bon recer.
La clau es troba dins de l’ànima
i m’obre horitzons, trossets de vida clars
i sé que si mai em trobo afligida
la clau poc a poc guiarà el meu pas.
