Aquell dia de maig estava a València. Aquell dia Francesc Viadel presentava el seu llibre al seu poble. A mitja vesprada m’acostava a Algemesí per tornar a xafar la plaça Major on es troba l’Ajuntament.
Fins aquí només podia celebrar el fet de coincidir amb una persona que viu a Barcelona ara que jo, encara, sóc a Madrid. Certament, aquest fet no té res d’especial però per mi després de tants dies sense haver estat a casa tenir la sort de compartir espai-temps amb un sociòleg de referència tenia un punt, especialment, suggerent per arribar allà il·lusionada amb l’expectativa de descobrir tot allò que, només els escriptors com Viadel, són capaços de transmetre en paraules.
De fet, avance que a l’eixir no només havia gaudit d’una experiència interessant sinó que la meua motxilla anava plena de tot allò que ell amb passió va explicar sobre text. Amb la mateixa passió que ens va traslladar i trasllada al llibre la vida de Marco despertant la meua curiositat i, alhora, indignació per pertànyer a una terra on no es visibilitzen ni s’honren les persones amb valors tan destacats com els de Vicent Marco.
Un invisible entre, tants i tants, que han passat, passen i passaran a la història sense deixar empremta en l’imaginari col·lectiu d’una societat que no s’atreveix a mirar enrere amb empenta i força.
Viadel, qualifica a Marco Miranda, com el valencià honest. I, de fet, ho és; i, encara més, una l’admira després de conèixer la seua trajectòria de la qual Vidael destaca que era un home “radicalment compromés amb les causes socials del seu temps”.Fou, aclara Viadel, un dirigent “atípic, excepcional, que va actuar personalment contra els designis del seu temps”.
L’autor destaca que “sempre que va poder es va negar a sometre el dictamen de la pròpia consciència als interessos de partit. Va observar una conducta moral recta en relació a les desviacions de la política en benefici d’objectius espuris. Va ser, també, un republicà radical, un reformista social conseqüent amb els seus ideals, un valencianista tan avançat com coherent”.
Viadel ha tingut el mèrit de reconstruir la trajectòria d’una vida tapada i oblidada. Per fi, ara podem gaudir de la història de Marco Miranda redactor en cap durant vint anys a ‘EL PUEBLO’ i regidor de l’Ajuntament de València fins la Guerra Civil. Va lluitar contra la dictadura de Primo de Rivera, fou alcalde provisional de València en proclamar-se la Segona República i fundà Esquerra Valenciana entre altres fites significatives en la vida política d’un home excepcional.
Una vida intensa i trepidant; tant com els temps que va viure però a mi em van colpir, especialment, els darrers anys de la seua existència. Aquest home amb la derrota republicana no va marxar a l’exili sinó que, durant quasi huit anys, va viure amagat en la clandestinitat fins la mort. Una vida meritòria així com el treball de Viadel per haver tingut la perícia de reconstruir una vida invisible.
