Dibuix d'Aurembiaix Abadal

Nens que amb pijama

de franel·la o de seda

viatgen tots sols…

 

Pugen muntanyes ,

travessen valls,

camps i sembrats

colgats de neu .

 

Hi ha ponts que els salven

dels rius gelats ,

des d’on saluden

ses majestats.

 

Al cel titil·len milers d’estels…

Dringa que dringuen els cascavells:

d’éssers fantàstics fills dels avets,

de les platges daurades i dels deserts.

 

Al voltant dels pessebres d’arreu del món,

els àngels canten als petitons:

l’aroma de flor de coco o de melons,

balla amb el boix grèvol i els ginebrons .

 

Mentre ells somiïn que els Mags llegeixen:

els bons propòsits i els seus desitjos,

–lletra inexperta–, es mantindran.

 

 

 

 

 

 

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorVora el foc
Article següentRepensant el model policial – Part I