El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès sentència sobre l’afer C-502/19, que corresponia a la petició –per procediment accelerat- d’una decisió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem, a instàncies de la defensa d’Oriol Junqueras. La primera dada que cal tenir clara, és que el Tribunal de Justícia només es pot manifestar a petició de l’Estat membre o de la Comissió Europea. Aquesta victòria de la defensa de Junqueras és destacable perquè el resultat no només deixa clara la mala praxi de les institucions de l’Estat, sinó perquè les utilitza degudament per obtenir aquesta sentència del tribunal de Luxemburg.
Què implica aquesta sentència? Una nova manera d’entendre els resultats al Parlament Europeu, així com els drets inherents dels parlamentaris –i, de retruc, un respecte més profund a la voluntat popular-. Malgrat la pluralitat de sistemes electorals vigents a Europa –també per triar l’Eurocambra-, existeixen una sèrie de criteris comuns que afecten tots els Estats membres. Entenent que la condició d’europarlamentari ha d’estar protegida directament pel dret europeu, el TJUE ha conclòs dues qüestions. En primer lloc, Junqueras gaudia de la immunitat inherent del seu càrrec com a eurodiputat i, per tant, hauria d’haver estat autoritzat a prometre el seu càrrec davant la Junta Electoral i a assistir a la sessió inaugural de l’Eurocambra a Estrasburg. En segon lloc, aquesta immunitat implicaria l’aixecament de la presó provisional i la necessària petició a l’Eurocambra de la suspensió d’aquesta immunitat, que s’hauria de dirimir al comitè d’Afers Jurídics del Parlament Europeu.
La victòria judicial és una bona notícia per a l’independentisme i també pel federalisme europeu. Els fonaments de la immunitat parlamentària, tal i com recordava l’advocat general de la UE en la seva opinió, beuen de la tradició parlamentària britànica i de la Revolució Francesa. La Unió Europea ha d’exercir com a garant de la independència dels poders, però també com a exemple de bones pràctiques en clau interna i externa. La protecció dels membres del seu Parlament és un bon punt de partida per tal de blindar la seva acció política i respectar la voluntat expressada a les urnes. La única institució europea escollida directament per la ciutadania ha de reforçar –més, encara- aquesta relació entre ciutadà i poders públics.
Però, què farà l’Estat espanyol? La sentència del TJUE contradiu de manera explícita una normativa tan rellevant com és la Llei Orgànica del Règim Electoral General (la famosa LOREG), que en el seu article 224 estableix els requisits per tal d’accedir a la condició de parlamentari europeu –i també a la immunitat-. Incloent, per tant, la promesa o jurament de la Constitució davant la Junta Electoral Central. Tot i això, el TJUE considera que és la norma europea la que regula aquest procediment i entén que la condició de parlamentari s’adquireix quan l’Estat proclama els diputats electes. En el cas d’enguany, aquesta llista es va publicar al BOE el 13 de juny i hi figuraven els noms de Junqueras, Comín i Puigdemont. En aquest mateix document, es convocava els diputats i diputades a prometre o jurar la Constitució a una sessió davant la Junta Electoral Central el 17 de juny. Finalment, el Suprem no va permetre Junqueras anar a aquesta sessió –i és aquí on el TJUE corregeix severament l’Estat-.
Ara bé, això no s’ha acabat. La Doctrina Junqueras és una aportació valuosa de l’independentisme al federalisme europeu, però cal que els Estats respectin i actuïn en conseqüència. Pel que fa a l’aplicació del dret europeu sovint no hi ha qüestions automàtiques, menys encara quan aquest col·lisiona amb una Llei Orgànica. La batalla legal continua. Certament, els eurodiputats i eurodiputades electes no haurien de perdre la seva condició –i protecció jurídica- per un formalisme addicional que requereix l’Estat espanyol.
Europa, malgrat tot, encara opera com a espai de civilització i de valors democràtics. A més, aquesta sentència encara fa més gran l’elefant a l’habitació: la causa de Junqueras davant del Tribunal Europeu de Drets Humans serà importantíssima. Si sumem a la sentència del TJUE els vots particulars del TC sobre la presó preventiva a la causa de fons i a tota la qüestió formal del judici, podem començar a confiar en les possibilitats d’èxit de la via Estrasburg.
