Fotografia: Mònica Anfrons

Crema el meu desig i les meves ganes d’ofegar-me dins la claror dels teus ulls. 

Nadal que arribes carregat de nostàlgies, saps que ja no em fas por? Es convertiran en cendres volàtils i fosques entre els meus peus. Records d’un passat que no tornarà. 

Embolico el meu oblit i el reciclo.

I vora el foc m’escalfen les flames que encenen noves carícies. Històries boniques. Riures compartits. Copes de vi amb gust a ratafia. Pells que s’entenen. Boques que es busquen i es donen la benvinguda. 

Nadal que fumeja alegria.

Espera’m, que vinc.

És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorLes clavegueres de l’Estat es desborden amb la sentència del TJUE
Article següentNits de Nadal arreu del món