Tot és posar les notícies i adonar-te que, de llibres, enguany, se’n vendran a carretades. Segur que en compraràs més dels que solies, encara que només sigui per compensar: l’any passat -tancats a casa com estàvem- potser no en vas regalar cap. I faràs ben fet de regalar-ne més, perquè regalar un llibre és ben bé com fer el petó i l’abraçada dels quals encara ens n’hem d’estar. Tal vegada, fins i tot, en compraràs dos o tres només per a tu. I tot perquè aquests darrers mesos has descobert que un llibre fa moltíssima companyia. Bé, ja ho sabies, això; però diguem-ne que, per contrast amb el bucle etern de les xarxes, t’has adonat de com pot arribar a reconfortar una veu única que et parla i t’explica una història, i de com n’és de fàcil d’anar seguint una frase encadenada amb l’altra i d’anar passant pàgines i més pàgines fins que a la fi, no saps ni com, ja has devorat, sencer sencer, aquell volum d’Edgar Allan Poe, de Víctor Català o de Benjamin Black.
És clar que si fas com algun Sant Jordi d’anys enrere que, per la feina i per les presses, no vas llegir ni una línia de tot el que vas comprar i et van comprar, potser sí que hauràs fet país i hauràs ajudat a enfortir el sector del llibre, però en realitat només hauràs celebrat un Sant Jordi d’aparador i de fireta, com aquell que tan agrada de celebrar a algun polític i algun empresari i algun… Vaja, no cal encaparrar-s’hi, perquè en el fons també estarà bé. Lluny, ben lluny el meu ànim, de censurar-te per només comprar llibres i no llegir-los… Però, amb tot, voldria fer servir aquestes línies per suggerir-te una cosa, per fer-te una proposta perquè aquest any visquessis el Sant Jordi de la manera més audaç.
Si esperem que els polítics, que els professors i que els responsables del sector cultural ens facin la feina, anem venuts. És clar que si els polítics, els professors i els responsables del sector cultural estiguessin a l’altura d’alguns dels seus predecessors -dels impulsors de la Mancomunitat, posem per cas, o dels creadors de l’Escola del Mar, ja fa temps que haguessin impulsat accions de gran volada que tinguessin la lectura en el seu centre: Plans ambiciosos de veritat, amb alta implicació d’escoles, de biblioteques, d’instituts, d’universitats, d’editorials, de llibreries, de centres de recerca, de diaris, de revistes, de teatres…
Però com que em temo que és millor no esperar, anem per feina. La meva proposta és que et nomenis a tu mateix ministre o conseller de Cultura de la teva vida. La festa de Sant Jordi és important: és el dia del nomenament. Llavors jures el càrrec. Ara, el càrrec és una perla, un bombó: Consisteix a mimar-te una estona cada dia amb els autors que més t’agraden, amb passejos a les teves llibreries preferides o amb un club de lectura virtual. Amb una hora o dues n’hi ha prou. I ja veuràs que s’hi t’hi poses, et sabrà a poc. Això sí, com a bon ministre, has de dur una agenda: programa’t les activitats de lectura que tu vulguis i compleix-les rigorosament. Com si t’hi anés el càrrec. Sàpigues que si et marques una estona per llegir amb veu alta amb els teus, aquells passatges els recordaràs tota la vida, perquè se’t quedaran a dintre. Què més vols? Ah! I tot ministre o conseller necessita una mica de pompa i de protocol: dona aire de ritual a les teves lectures, dignifica l’acte de llegir. Això et farà feliç. Perquè llegir regala molts moments de calma, regala saviesa i regala emocions. No te’n privis.
Jo ja tinc fet el programa. Està ple de llibres de ciència i de novel·les. El dia de Sant Jordi, a més de passejar-me per les parades i fer regals, ja tinc programada l’hora de llegir, que a partir d’ara serà sagrada. ¿I saps per què? Perquè m’ho mereixo. I tu també.
