Passats els indults i el dissabte de ganivets llargs a Moncloa sembla que s’hagi d’entrar en període de letargia estiuenca. Aquell període en el que, de sempre, mentre uns dormen van despertant les clàssiques serps d’estiu en forma de Penyal de Gibraltar o arguments tramposos sobre la okupació. Aquests rèptils mediàtics solen servir per donar color a les escaletes televisives, tan àrides com els Monegros en plena canícula.
Enguany hem de sumar a la fatiga pandèmica una mena de fatiga de la retòrica que fa temps que ho llastra tot. Excuses per allargassar solucions i enrevessar i enfangar no solucionant mai res però mantenint distreta la tropa. De fet, les serps d’estiu ara ja hi són tot l’any.
Els indults haurien d’haver vingut molt abans, el pacte de Govern a la Generalitat també. De fet, quan en política algú diu “no es pot fer”, generalment el que passa és que algú o altre en realitat “no vol” fer-ho i, sovint, un ull més o menys entrenat és perfectament capaç de dilucidar qui pot i qui no vol.
El PSOE és un partit del Règim i actua com a tal, de ben segur que els canvis a l’executiu espanyol no són cap caprici i no necessàriament, vist des de l’independentisme -o des de la progressia- han d’anticipar res de bo per les classes populars. Amb el PSOE sempre es pot aplicar allò de Cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar.
Aquest compàs d’espera canicular va camí de ser més aviat tens. Sánchez, el supervivent major del regne, no fa mai les coses perquè sí. Calviño al capdavant, la tecnocràcia neoliberal europeista feta persona de cara amable però de mà ferma fa tota la pinta de ser més una comissària política per controlar des de Brussel.les com es gasten la “pluja de milions” dels fons de recuperació i resiliència que no pas de ser un exprés desig de Sánchez per simpatia política -però, qui sap-. La preponderància de Calviño contrasta amb l’enretirada d’Iceta, poques setmanes després d’haver-lo fet saltar al terreny de joc. Alguns ho atribueixen a l’interès de Sánchez d’atorgar un perfil més femení a l’Executiu -incorporant també l’alcaldessa de Gavà-.
Veurem, en tot cas, si aquest nou Gobierno té intenció real de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya o, si per contra, és una nova màscara que en procrastinarà la solució en nom d’alguna condicionalitat financera que vingui imposada de pirineus enllà. Sigui com sigui, si fins ara l’independentisme d’esquerres dormia amb un ull obert per vigilar el PSOE, a partir d’aquest estiu haurà d’anar fent torns per tenir-hi els sis sentits per no perdre cap pistonada. Serà un estiu de compàs d’espera, serà un estiu ple de dubtes raonables.
