Tan sols observant i comprenent el que ens envolta ens obre els ulls a adonar-nos de com tot canvia vertiginosament.

Els ideals d’èpoques passades semblen ara caducs o fins i tot poc idonis, amb filosofies de vida arrelades al consens familiar, la tradició o  sovint   l’obligació.

Els compromisos són ara equilibrats, entenedors i adients a l’estil de vida, ideals o projectes vers el futur.  Els lligams emocionals, professionals o lúdics poden ser passatgers en un món globalitzat i en continu moviment i evolució, per tant el ventall d’elecció i possibilitats és interminable.

Potser els patrons de vida els construïm nosaltres mateixos, nos ens interessa el que fins ara era considerat adequat o aconsellable. Les generacions actuals escenifiquen llenguatges sociològics i humans fins ara mai vistos com millenials, generació Y, Z o Baby Boomers.

Perfils i estils de vida en permanent canvi, afany de coneixement, i sovint amb rerefons digitals i de comunicació novedosos.

Viure-hi sense lligams de cap mena i en permanent evolució; el poder ja no és extern o reduït a una oligarquia dominant. Ara es treballa per consensuar, per pactar, per interconectar  experiència  i  saber, per atresorar relacions personals  heterogènies  i alhora amb interessos afins i edificants.

Ens  hem adonat que la riquesa de pensament i autenticitat personal potser és reflexionar del que esperes realment de la vida, mostrar el que pensem i som, gaudir dels nostres somnis sense cadenes invisibles.

El compromís és lliure i té múltiples perspectives. En una societat on ens fa una por  terrible el trascendent i l’aprofundiment de nosaltres mateixos etiquetem amb rapidesa sense matissos. El predomini de la fugacitat per sobre de tot.

Treballem, estudiem, ens enamorem, viatgem i ens comuniquem, descobrim nous interessos i oportunitats en un univers  inimaginable però ens espanta l’arrelament i l’atemporalitat.

La vida reinventada és tot un relat interminable, ens acabem el dia d’avui amb el vertigen de no saber el que vindrà demà. I si el sentit de tot plegat també es transforma?

A poc a poc o amb el frenesí d’un instant intens i colpidor…la llibertat és el més valuós per decidir com viure la nostra vida.