La majoria ens enamorem sense fer servir la lògica ni el raonament, sinó les neurones del cor… com en aquest relat de la Carme Cinca Castells
Sí, amb els ulls tancats,
Em vaig enamorar de tu,
just quan et vaig veure,
em vaig enfonsar a dins dels teus ulls,
que no eren ni verds ni marrons.
Jo t’estimava,
tu a mi, no ho sé,
però et vas acostar a mi.
Tothom va fer juguesca
que no érem l’un per l’altre.
M’havien encegat els teus ulls
i no m’importava res.
Però vas fer les coses malament.
Et vas sentir fort, em vas saber colpejar,
trepitjar i minar la meva autoestima.
Vaig viure amb por,
no em sentia forta
ni capaç de superar-me a mi mateixa.
Un dia, vaig sentir una conversa llunyana,
a l’atzar, vaig sentir aquelles paraules:
és un home roí.
I aquest, exactament,
és el que jo buscava,
sense saber-ho
dins del meu cervell.
És clar, que ja no em calia res més.
Aquell dia vaig prendre la decisió,
farta de viure enfonsada al teu clavegueram,
ja se me’n fotien els teus ulls…
ni verds ni marrons.
Ara sóc feliç.
Carme Cinca 16 de gener 2023
