Estimat candidat a amic o amiga,
Amb els anys, m’he adonat que tothom ha perdut amics perquè hi ha moments a la vida que esperem dels amics alguna cosa que no ens poden donar i altres vegades, sense ser-ne conscients, també hem estat nosaltres els que no hem sabut ser l’amic o amiga que necessitava l’altra persona. I és que tothom té moltes coses a oferir, però ningú no ens ho pot oferir tot.
No sé quin tipus d’amistat vols en aquest moment, però vull dir-te que:
Mai no he perdut un avió, ni un tren i mai he arribat tard a la feina sense cap motiu concret, per tant, no pateixis si hem de quedar per anar de viatge o al teatre; arribaré a l’hora. Ara bé, si quedem per passar-ho bé, xerrar i posar-nos al dia i arribo cinc –o deu– minuts tard, si us plau!, no em facis un discurs sobre la puntualitat, perquè, si durant la setmana vaig a toc de pito pot ser que els dies de festa m’ho agafi amb una mica més de calma. No té res a veure amb manca de respecte pel teu temps, ni amb poc interès per l’amistat, ni res de tot això; és més senzill, m’he distret i no he calculat bé el temps. A canvi, si ets tu qui m’ha de passar a buscar a casa i arribes una mica més tard, si no hem de ser en algun lloc a una hora concreta, tampoc tindrà la més mínima importància, t’esperaré, tranquil·lament, llegint o fent el que sigui –que tinc moltes coses per fer!– I, amb tota seguretat no et diré res, perquè probablement ni me n’hauré adonat.
Perquè la puntualitat és una gran virtut, però les obsessions són un defecte.
No contestaré els missatges al moment i no pretenc que tu ho facis, no m’enfadaré si veig que l’has vist i no m’has contestat, si passen moltes hores i dies sense resposta t’ho recordaré i punt, perquè entenc que tots tenim moltes coses i ens en podem descuidar. Ara bé, si el missatge és important o dius que estàs malament o necessites parlar, te’l respondré tan aviat com em sigui possible i faré tot el que pugui i més per ajudar-te i, si no puc ajudar-te, no serà perquè no valori la teva amistat, sinó que, pel motiu que sigui, en aquest moment no puc fer-ho.
M’encanta tenir amics, però també m’agrada la família, estar a casa i fer coses tota sola, per tant, pot ser que algun dia et digui que no em ve de gust quedar i t’agrairia que tu fessis el mateix amb mi. És la manera de sentir que si passem bones estones és perquè vols fer-ho i no pas per obligació. Però si em dius que necessites parlar del que sigui, et prometo que trobaré un moment per veure’t.
Hi ha amics que sempre es recorden del dia del nostre aniversari i altres mai. Hi ha amics que els podem trucar a qualsevol hora per parlar, altres que no saben escoltar. Hi ha amics a qui podem demanar que em vinguin a ajudar amb problemes domèstics, altres que no saben ni canviar una bombeta. Hi ha amics que saben estar al teu costat quan les coses no van bé, altres que no són capaços de fer-ho.
El problema ve quan ens enfadem perquè pretenem que l’amic que ens pot ajudar a fer la declaració de renda també ens escolti si hem tingut un problema a la feina. Ens enfadem i deixem a l’amic perquè no ha sabut escoltar-nos, però també perdem a l’amic que ens ajudava a fer la declaració de renda.
