Aquest article el motiva algunes preguntes que m’han fet arran dels articles Moriré plastificat, Contaminats a taula i Més sobre plàstics. Espero aclarir algunes coses.
És pràcticament impossible reduir l’impacte dels plàstics a la biosfera. Si aturéssim ara l’abocament al medi, els danys durarien segles. Com que els nano-microplàstics es troben arreu, també formen i formaran part dels éssers vius i ens creen i crearan problemes de salut. Cal que la ciència avanci de manera que els nostres descendents siguin capaços de pal·liar els danys que altrament patiran. Amb tot, ha de ser un objectiu prioritari evitar que l’impacte sigui més gran. No som prou conscients que el que llencem, a la llarga, o ens ho mengem o ho respirem.
Avui no podem imaginar la vida sense plàstics, com no podem imaginar-la sense electricitat, sense Internet o sense automòbils. Som físicament i psicològica híbrids de la tecnologia.
Malgrat tot, podem adoptar algunes pràctiques per fer menor l’impacte d’aquests materials sobre nosaltres mateixos i sobre la biosfera en general. Podríem evitar a la cuina l’ús d’estris i embolcalls plàstics. Igualment amb altres pràctiques de la vida, com comprar roba de teixits naturals o estar alerta amb els objectes que comprem i, especialment, amb com i on llencem allò que no volem, però en tot cas, en aquest article em centraré principalment en alguns aspectes relacionats amb la nutrició.
Un material que és alternativa a altres, entre ells el plàstic, és la silicona. La primera cosa que voldria fer és explicar succintament què és la silicona. Algunes persones la relacionen només amb les massilles de silicona neutra o acètica que es fan servir per unir materials o segellar juntes. Tanmateix, també hi ha pasta de silicona per fer motlles i gel de silicona per tractar les cicatrius. El cautxú de silicona també es fa servir per fabricar materials flexibles i rígids d’ús quotidià.
Voldria destacar que la silicona no és un plàstic en el sentit estricte. De vegades considerem la silicona com un plàstic, ja que és una substància molt versàtil que té moltes propietats semblants al plàstic: flexibilitat, mal·leabilitat, claredat, resistència a la temperatura, resistència a l’aigua. Les silicones solen ser resistents als atacs químics i insensibles als canvis de temperatura.
Tot i que el nom no fa la cosa i que he sentit i llegit, en fonts rigoroses, de tot, jo no la classificaria com a plàstic. Un plàstic és un polímer orgànic de pes molecular molt gran, en general derivat del petroli. La paraula orgànic és la que marca la diferència.
La silicona és un polímer inorgànic, sintètic, compost per unitats repetides de siloxà, cadenes d’àtoms alternatius de silici i oxigen, amb grups orgànics units als àtoms de silici. Es crea mitjançant un procés químic que consisteix a combinar silici (derivat del diòxid de silici, la sorra) amb compostos orgànics.
La primera matèria d’un plàstic és, generalment, algun derivat del petroli i la primera matèria de la silicona és la sorra.
Una diferència pràctica amb el plàstic és que la massilla de silicona o els objectes de cautxú de silicona no s’han de llençar mai al contenidor gros. El lloc adient és la deixalleria o punt net. Segons les poblacions, el rebuig. Caldria sempre saber de quin material estan fets alguns dels objectes que fem servir. Molts més dels que ens pensem són de cautxú de silicona, cosa que vol dir que quan ens desfem d’ells no els haurem de tractar com a plàstics. La plastilina, per exemple, és plàstic (amb sal de calci) i s’ha d’abocar al contenidor groc, mentre que la plastilina orgànica, feta amb farines i altres substàncies comestibles, s’ha de llençar al contenidor de material orgànic. Una bona pràctica és saber el material de què estan fetes les coses que comprem i fem servir a casa. Podem confondre alguns plàstics amb el cautxú de silicona o amb el làtex, que és la saba de l’arbre del cautxú, tot i que també hi ha làtex sintètic derivat del petroli. No és fàcil, però amb els estris de cuina hauríem de posar molta cura.
Anem ara a la silicona i els aliments. En principi, si els materials són de qualitat, a temperatura baixa no hi ha perills coneguts per a la salut associats amb l’ús d’estris de cuina de silicona. El cautxú de silicona no reacciona amb aliments o begudes, ni produeix cap fum perillós. Comprem xumets per als nadons amb plena consciència que no són perillosos.
De totes maneres jo voldria fer algunes matisacions. La primera és que, malgrat que la silicona no es veu afectada per la temperatura, hi ha algunes coses, que ara comentaré, que aconsellen ser curosos si es fa servir per cuinar a altes temperatures, per exemple als forns.
Cautxú de silicona o goma de silicona, com es coneix el material que es fa servir per fabricar aquests materials, té diferents graus de qualitat i no arreu els fabriquen amb la mateixa puresa ni tenen el mateix control. A causa de les diferències en les fórmules i processos de producció de productes, la qualitat dels productes disponibles comercialment varia molt, amb potencials de perill químic i biològic. De totes maneres, tots dos de cautxú de silicona, hauríem de distingir entre una galleda de platja per jugar a la sorra i un motlle per fer pastissos al forn. En el primer cas, no ens hauria d’amoïnar excessivament la puresa i qualitat del material i en el segon sí.
El problema que tenen els materials de silicona és que poden contenir productes propis del procés de polimerització. El cautxú de silicona està format per les cadenes de siloxà i alguns productes orgànics que serveixen per ramificar i entrecreuar les cadenes i donar-les-hi la textura i consistència escaients. Aquests siloxans poden fer alguns petits polímers circulars i també poden quedar residus dels agents afegits per ramificar i vulcanitzar el polímer de siloxà. Si aquestes substàncies no s’han eliminat, poden migrar als aliments. A més, com en qualsevol altre recipient, embolcall o estri de cuina, es poden adherir bacteris.
Un estudi xinès, de productes propis, va mostrar que el 96% de 31 mostres d’estris de cuina alliberava substàncies potencialment perilloses, mentre que les 11 tetines o brocs d’ampolla que van estudiar no tenien cap activitat citotòxica.
A causa de les àmplies variacions en l’origen del cautxú de silicona per als aliments que hi ha al mercat, és fonamental controlar la qualitat dels productes per garantir la seguretat alimentària. Per això, és essencial establir estàndards legals i controlar estrictament que el contingut de substàncies volàtils estigui per sota del 0,5%. Igualment, caldria indicar en els recipients que hagin d’escalfar-se, la temperatura màxima a la qual són segurs.
Després de l’ús, els productes de cautxú de silicona, s’han de netejar bé i, si cal, esterilitzar-los a altes temperatures per eliminar els bacteris patògens.
L’administració hauria d’establir estàndards de qualitat per als productes de cautxú de silicona que han d’estar en contacte amb aliments i fer una supervisió eficaç i exigir també determinar la vida útil dels productes de cautxú de silicona, tot indicant la data de caducitat.
Uns bons consells agafats dels danesos, molt estrictes en aquests temes, són que comprem els motlles de silicona per coure als detallistes locals coneguts en comptes de mercats en línia o detallistes, d’origen desconegut. Que triem productes on la indicació de temperatura màxima sigui clara i estigui escrita directament sobre el producte, ja que si la informació només es troba en una nota adjunta, la informació s’oblida o es perd fàcilment, que ens assegurem que els motlles estiguin dissenyats per a la temperatura que volem i respectem aquests límits de temperatura.
Molt important és que abans de fer-los servir per primera vegada, els rentem i els escalfem, buits, unes hores al forn a 200 graus. Així, el preescalfament pot reduir la quantitat de substàncies alliberades als aliments quan el producte després s’utilitza per coure. Òbviament, evitem col·locar els motlles de silicona molt a prop dels laterals o de la part superior del forn i llenceu els motlles quan semblin gastats o deteriorats.
Recomanació, final, una reiteració. Penseu que molts estris d’ús diari són de cautxú de silicona. Trobareu culleres, forquilles, ganivets, taps d’ampolles de vi, motlles, nanses de les paelles, paelles per fregir, espàtules, girapeixos, tapers, ampolles, gots, etc. La llista seria molt llarga i em deixaria moltes coses. Sobretot, feu servir productes de qualitat i tingueu cura. El cautxú de silicona és un material excel·lent, molt més respectuós amb el medi i amb nosaltres que el plàstic, però no és innocu i mal emprat pot ser perillós.
