Compassat, el degotall del teu record,
infantesa que has estat a dies absència,
a dies pols, revé a l’hora inquieta com un niu d’or,
com el silenci que separa el vent de la cadència.
Refarem l’acord precís que modula el cant,
i emprendrem el camí, altre cop, de la veu,
amb la certesa de ser la música que esdevé final
i alhora, el crit constant que l’escampa arreu.
