Abans el pecat que la hipocresia, deia Madame de Maintenon. La seva influència degué arribar fins a Maupassant, que se’m presenta abans que geni; honest. Conscient que tothom vol ser jutge abans que espectador, és d’agrair trobar-se amb artistes com Maupassant que prefereixin ser el segon. L’ambigüitat amb ell queda a banda, ningú ha de decidir on encaixar-lo perquè ja sap on vol ser. La seva obra sembla dir: “sóc així i vull això, si t’agrada bé, i si no, ja saps on és la porta”. No vull dir que tothom hagi d’anar amb les intencions escrites al front, però fer-se el misteriós està sobrevalorat i és, sovint, contraproduent.
Els contes de Maupassant són una exposició sense complexes de vicis, d’ambients de luxe decadent, de misèria entranyable i d’uns personatges simples, directes, que es desitgen, s’estimen, es traeixen, es deixen endur, vèncer i tombar. Uns personatges que, tot i la seva complexitat, trien sempre l’acció abans que la reflexió. Henry James escrigué d’ell: “és dèbil en la teoria, i això fa que encara m’agradi més”. Els lectors comprem la il·lusió de la realitat de Maupassant perquè ens surt de franc: simplement mostra, no pretén vendre res.
L’argument de Maupassant per deixar a banda la moral és molt convincent: la psicologia hauria d’estar amagada als llibres, tal com ho està en la realitat sota els fets de l’existència. Qui sóc jo per sentenciar el bé i el mal? Si amb l’arsenal d’obscenitats i comportaments immorals dels quals es farceixen els contes, Maupassant es dediqués a fer-ne lliçonetes, quedaria com un cortesà ridícul (més si tenim en compte que se li coneixen més de 200 amants en 40 anys). Als contes s’hi narra el pitjor de cada persona, els vicis més primitius, les emocions més carnals, les accions roïns que provoquen revenges i traïcions. Però quan acaba el relat imagino Maupassant preguntant-me: i tu, hipòcrita, t’atreveixes a dir que no haguessis fet el mateix?
En català trobeu contes de Maupassant en diverses edicions (i alguna altra que segur que em deixo):
–Contes de bogeria i obsessió, edicions del Mall.
–A l’espona del llit, edicions de l’Albí.
–La petita Roque i altres relats, Vicens Vives.
–Contes del dia i de la nit, edicions de 1984 – Mirmanda.
