Andreu González

Cal preguntar-se qui vol ser normal quan es pot ser excepcional. Quan es pot aspirar a l’excel·lència. Quan és possible arribar a ser únic.

El cas és que el PSC, després de mantenir durant un temps un joc d’equilibris molt difícil, ha decidit posar-se del costat de PP i de Ciutadans

Els cosmopolites, els que et titllen dia si i dia també 'd’aldeano', són els que tenen pitjors competències en diversos aspectes del català.

Amb el català no s’ha de ser un talibà i cal salpebrar-lo amb incorreccions ara i adés, per donar-li 'vidilla'.

Que encara hi hagi estrangers a Catalunya només ho explica el fet que, als seus països d'origen, encara s'hi viu pitjor.

Les dues jornades de formació de l’esperit secessionista s’han saldat amb un fracàs rotund.

Cal donar la raó als manifestants del 12-O i admetre que existeix una majoria silenciada i una minoria baladera.

Sense Convergència no hi haurà independència.

Toca defensar en cada trinxera dialèctica que els catalans som molt menys nacionalistes que patriotes.

Una de les sorpreses inicials del lector serà descobrir que la guerra es va perdre, però que es podia haver guanyat.