Beatriz Alvarez
Els colors de la ciutat
Fa uns dies vaig haver d’anar a Barcelona per tractar uns assumptes.
Enèssima visita a la gran urbe, la city, la capital. És curiós com cada viatge pot resultar únic i tan...
La proesa de ser un mateix
“Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada…la belleza..”
AUTE
Utopia, quimera, distòpia d’un món ideal? Envoltats d’un sortilegi de promeses...
Lament en Si bemoll menor
Els laments van i vénen, tal qual la vida.
N’hi ha de dramàtics, d’estrambòtics, de subtils, de molt cinematogràfics i n’hi ha d’altres de quotidians. Aquests són els que sentim per arreu,...
Carta de reis
Desitjos inacabats, estels que arriben, cartes que volen somiar amb mirades emocionades…és dia de Reis.
Les finestres entelades acaronen la mainada que amb riures d’alegria esperen l’arribada. Carta de Reis que com...
Tornar al punt de partida
Arriba el Nadal, i a pocs dies tot són desitjos, bones intencions i promeses. Ens felicitem les festes i reneix un cor tendre i generós vers els altres.
Època de bogeria consumista...
Paraules en decadència
Des de fa temps que reflexiono en la llengua. El llenguatge és viu allà on anem, amb qui convivim; els nostres pensaments i paraules s’amunteguen cada segon per expresar-nos, per mostrar...
El dret de ser lliure
Encara colpida per la brutal violació a la nena de setze anys a Igualada, fa uns dies també amb un altra notícia similar. La brutal violació d'una dona a Lleida.
Se'ns acaben...
Quant val un record?
Des de fa un temps que observo amb curiositat un fet relativament nou i freqüent.
La publicitat no ha estat mai una pràctica o tendència que contempli amb especial fervor o entusiasme....
La vida ja no és igual
Perquè la vida ja no és igual. Potser és com un mirall enganyós que fa creure el contrari. Som éssers humans, creixem, ens reproduïm, vivim i morim. Entre bambolines succeix la...
Aquelles petites coses
I va arribar Setembre. Dolç, ocre, tebi, tímid. Les ànsies de trencar amb la rutina s’apaivaguen i els horitzons semblen més propers i acollidors.
Tornen les obligacions, responsabilitats, corredisses i agendes plenes...
