Joan Capdevila
…perquè no sabien que era impossible
Mequivoco? Pot ser, però crec que no, i per això hi estic disposat a jugar-mhi el temps, la salut que em queda... i els quartos. Qui dona més?
A tocar
un Barça que si res no es torça serà campió, el cap de setmana vinent i més a venir.
Tres punts al sarró. I pluja.
tot lliscava massa, i tensava la paciència, que no sels pot demanar a tots els seixanta mil valents espectadors que els agradi la pluja
Reprenent singladura
lescull era demostrar orgull, fortalesa mental, que la terrabastada de leliminació de la Champions, fa poc més de 3 dies, no afecta a la mentalitat guanyadora
In itinere
La riuada culer que abandonava el camp vigilant que la canalla no sels escapés reia i pregava, i anava fent plans per a dimecres
Coragre
Tampoc teníem el dia més fi, cal afegir, i potser si que tantes hores dautocar descentren la punteria, ah, i làrbitre, si
Lenhorabona, pericos
Tranquils i a seguir pasturant que ja heu fet el jornal, i poc més se us demandarà
14 dabril, i sort del Barça
el Barça és tot un lenitiu nacional. Tenim el Rei, però és que som la República del bon joc
Pel bé de la humanitat
cal, pel bé de la humanitat, que de tant en tant no calgui equilibris, que ser el millor tingui premi i que el mediocre quedi retratat en el seu lloc



















