Mireia Varela
Mireia Varela. Barcelona, 1984. Mare i estudiant. Amant i defensora de les lletres. Graduada en Llengua i Literatura espanyoles (UAB), Màster en Llengua espanyola, Literatura hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera (UAB). Actualment preparant el doctorat. Impulsora de tot tipus d'activitats culturals a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
Llistat de reproducció: “Arnau Cadell”
"How wonderful life is now while you're in the world" cantava Elton John a principis de l'any 1970 convertint-se en un dels versos més emblemàtics de la música pop, tant,...
Assignatures trending
ASSIGNATURES TRENDING
Últimament he sentit aquest terme d’assignatures trending. Passaré per alt, per ara, aquesta absurda mania d’anglicitzar la nostra llengua per tal de fer-la més moderna i universal i que l’únic que...
L’Àngels Fàbregues se’ns jubila
En un vers d’una de les cançons més emblemàtiques de Joaquim Sabina diu “tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto”, darrera el taulell de...
Antoine Saint- Exupéry i mongetes.
Fa uns temps, quan jo coquetejava amb la vintena, algú em va regalar un exemplar de El petit príncep. Pot semblar curiós perquè la gent està capficada amb...
“Adictos. Jugando a ser dioses” de Daniel Dicenta y Juanma Gómez
L’altre dia, durant una de les lliçons que imparteixo, una de les meves alumnes de quart d’ESO va manifestar sorpresa per la meva facilitat a l’hora d’improvisar un text poètic a...
Més panem, més circenses, menys polīticus.
Mai m’ha agradat el circ. No m’he sentit atreta per les seves immenses carpes de tela amb colors llampants ni les tonades circenses se m’enganxaven. A mí no m’agradava...
Absurd, absurda, absurde.
Em considero una dona amb consciencia i determinacions feministes com la que més, però d’aquí a un temps he vist com es desvirtuava l’essència d’aquest moviment...
No m’expliquis contes…
Fa molt temps que rumio si publicar aquest petit conte que vaig escriure durant els meus bells anys universitaris, recordo que vaig sentir por a les possibles represàlies, però...
“Una hora más” de María López
Els carrers s'han empolainat amb un llampant vestit de llums de colors com cada mes de desembre. Tota la ciutat endiumenjada fa tremend goig, els aparadors s'han omplert d'arbres...
Carta per la Lucía
La pressa sembla que constreny les seves passes, però ella s'atura cada pocs metres. Amb la seva marxa deixondida se la pot reconèixer xamfrans enllà, car que l'uniforme amb aquell característic...
