Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de l'Unilateral.
La gran farsa (10): el dilema electoral espanyol
La gran farsa del procés escandalós contra els presos polítics catalans ha entrat en una nova fase: les declaracions dels testimonis de la defensa. I ja els primers han capgirat la...
Sant Jordi 2019
Potser cavalques pels teus camps celestes,
però ens cals aquí, Sant cavaller.
Aquí, on no estem per gaires festes
i ara tindries molta feina a fer.
No és cap princeseta primmirada
la que pateix al fons...
Parel·lelismes
Fa anys que no havia rellegit Industrials i polítics (segle XIX), de Jaume Vicens i Vives, el volum 11 de la història de Catalunya que en la dècada dels 50 del...
Record de Notre Dame
La notícia de l'incendi de la catedral parisenca ha somogut i commogut tota la gent que estima el patrimoni cultural i històric del nostre continent. A mi m'ha portat l'emocionat record...
L’error dels moderats
Com deia Carles Armengol a El Matí Digital el dia 11, “són curioses, per no dir tramposes, aquelles opcions que requereixen una contrapart, absolutament inexistent i no esperable, a l'altre costat...
La repressió espanyola s’amplia
Mentre a Madrid la gran farsa de l'escandalós procés segueix inexorable el seu curs, això que en diuen la justícia espanyola ha ampliat l'àmbit dels perseguits per la venjança de l'Estat,...
La gran farsa (9): Sobre la ceguesa intencionada
El procés escandalós a Madrid prossegueix en la forma acostumada: els testimonis de l'acusació –membres de la policia nacional i de la guàrdia civil que van prendre part en els esdeveniments...
La tragicomèdia del Brèxit
Avui no parlaré ni del judici, ni dels llaços, ni de les prohibicions que ens engeguen a dojo, sinó d'aquesta trista telenovel·la del Brèxit, del lamentable espectacle que ens dona dia...
Oigo, patria, tu aflicción
A Ramón Cotarelo, con respeto y admiración
Nueva versión de un viejo poema.
(Y que Bernardo López García perdone mis cambios en su “Oda al dos de mayo")
Oigo, patria, tu aflicción
y contemplo los...
La gran farsa (9): Els errors dels experts
No vull cansar de cap manera els meus benvolguts lectors amb una descripció detallada de totes les mentides que s'expliquen en aquest procés-espectacle. Però la declaració testimonial d'un alt oficial de...
