Barcelona és la capital gastronòmica del món i em sembla que això ningú ho podria discutir. Catalunya és el centre neuràlgic des d’on ens hem projectat al món a través de la nostra cuina i els nostres cuiners. Barcelona té molt més talent per metre quadrat del que podria tenir qualsevol altra ciutat del món i és un plaer que així sigui i hauríem de ser molt més justos i molt més curosos alhora d’analitzar la ciutat.
Però hi ha un gran inconvenient, que podríem dividir en dues parts, cara A i cara B, que no permet que siguem una mica millors: l’horari.
La cara A són els dies festius. Barcelona, el diumenge, i encara el dilluns, sembla la ciutat que assassinà els seus xefs. És impossible trobar un restaurant excel·lent per dinar o sopar i sempre acabes donant tombs sense sentit fins caure en l’aventura. Cal dir, a favor dels arguments dels valents, que hi ha l’Indochine que obre 356 dies, migdia i nit. Gràcies, Ly. Una cuitat amb el ritme de Barcelona, amb el turisme constant i les ganes d’aquests de descobrir els millors llocs de la ciutat, no pot badar d’aquesta manera. Hem de fer-ho una mica millor. Esclar que necessitem descansar però hi ha remeis prou eficaços com perquè el restaurant romangui obert i alguns dels empleats puguin tenir les seves hores d’esbarjo. Un bon restaurant és la insígnia de la seva ciutat i Barcelona té tota la qualitat i tot el talent, i hauria de tenir totes les ganes perquè aquesta bandera pugui onejar també els diumenges i els dilluns. En queixem de la crisi però encabat tanquem el cap de setmana com si fos més important tenir temps lliure que clients a les taules.
Com que no voldria ser injust, i segurament algun restaurant com Déu mana obre el diumenge, poso a continuació alguns exemples que em semblen prou vàlids:
-Indochine/ Indochine Ly Leap. Cuina sud asiàtica molt ben posada. Aribau, 247/Muntaner, 82.
– Semon 9. Niu de salmó. Imbatible. Santa Fe de Nou Mèxic, 15.
-Paco Meralgo. Tapes d’una certa qualitat. Muntaner, 171.
-Vinya-Roel. Gran varietat de grans vins. Tapes correctes. Villaroel, 190-192.
-Senyor Parellada. Arrossos de gran qualitat a preus assequibles. Argenteria, 37.
-Tanta. Cuina peruana amable. Còrsega, 235.
-Flamant. Preus irrisoris, cuina digna. Enric Granados, 23.
-Shunka. Bon sushi. Sagristans, 5.
Cal aclarir que, a banda de l’Indochine, aquests no són els meus restaurants i només els freqüento quan les opcions que més m’agraden són tancades. És per això que la reivindicació que faig va destinada a aquests “meus” restaurants que considero d’altra banda els millors de Barcelona. També hauríem de puntualitzar que la tria d’aquestes opcions de diumenge és molt variada i no segueix cap ordre concret. He barrejat restaurants d’un nivell i d’un altre i ho he fet expressament.
La cara B és l’hora de tancament. Barcelona de nit es torna un fantasma gastronòmic. Un fantasma que comença a recorre la ciutat a quarts de dotze per tal de robar els coberts de tots els restaurants que ens agraden. De vegades estem ocupats i no tenim temps per arribar als restaurants a l’hora que sopen les iaies i de vegades tornem tard d’altres llocs i volem sopar encara que sigui mitjanit. És per això que Barcelona hauria d’allargar les hores fins més tard i que els nostres restaurants preferits ens deixessin entrar encara que fos tard. Els restaurants ens resguarden i ens salven dels perills de la nit, ens posen de bon humor i ens fan ser una mica més feliços, i no poder accedir-hi perquè has sobrepassat no sé quin horari és una crueltat indigna. Barcelona és una ciutat nocturna molt activa i cal que els restaurants guardin aquesta relació. Per sort, encara ens queda alguna cosa per no acabar abandonats a qualsevol cantonada. Hi ha l’Oli en un llum, del grup Luz de Gas, que fa entrepans molt encertats a la vora de la mítica sala. El restaurant és subterrani i obscur i el servei amable i distès. També hi ha el Bar Velòdrom, Muntaner amb Londres, on obren tota la nit i la carta és infinita. Prové del xef Carles Abellan –Comerç 24- i hi tenen el mític bikini de pernil salat i tòfona negra. L’oferta és tan amplia que mai saps ben bé què demanar però el “granjero” i el bikini són sens dubte dues formes fantàstiques de passar la nit. El local és com la carta, immens, i les taules on hi ha sofàs són tan còmodes que podries quedar-t’hi a dormir. Hores baixes i tot el que vulguis t’és servit. Com en un conte sense normes ni limitacions.
