Autora: Mònica Anfrons

Bellesa singular que desprèn un aroma antic, a natura i vida, a pluja i vent, a tempestes i paisatges gelats. A sol de primavera, ara que la seva mirada s’ha aturat en els teus ulls.

Soledats que s’acompanyen.

Peces de puzles diferents que miraculosament encaixen.

Principis de la física que no es poden obviar. Pells oposades que s’atreuen com si fossin imants.

Llum que t’hipnotitza, que t’escalfa, que acarona els teus deliris més amagats.

No la retinguis, deixa-la anar perquè pugui brillar entre els teus dits. 

Bonic miratge que pots tocar amb les teves mans.

És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorArt per un futur verd
Article següentSostre d’estels