No ho puc evitar: no m’agrada la pluja, i encara menys si haig de dur dos menuts al col·legi. No m’agrada mullar-me, ni constipar-me, ni que se’m constipin els nanos, em fot de mala llet. Però tot i la mullena —ja al bus, de camí a la feina—, aquest matí me l’ha salvat el conte “Gnocchis”, una bogeria molt...
Entre molts d’altres, Salter parla de Flaubert a L’Art de la Ficció. Sobre Llegir i Escriure (L’Altra Ed, 2017). Diu que per escriure Madame Bovary, que s’acabaria convertint en la gran icona de la novel·la realista, li van caldre quatre anys i mig. Flaubert era solter i no es va casar mai. Tota la vida la va viure a...
Amics, amigues,
Enmig de tantes desgràcies, catàstrofes i malvestats el cap se’t posa a pressió, et dona voltes i les cabòries resultants t’amenacen de fer-te perdre l’equilibri, mental i físic. Hom tracta de cercar el camí que et recondueixi cap a la serenor i, almenys jo, n’acostumo a trobar tres: la natura, els llibres i l’escriptura. La família n’és un...
Passejades. I totes aquestes aromes diverses. Al port, per exemple, tothom pendent de la feina que fa i que té. Cap aparença de cap altra preocupació. Xarxes cosides i amanides per a la pesca quotidiana, posem per cas. Tot de diverses aromes. I amb tota la calma i tota la paciència.
Persones anònimes i individuals, tantes com n’hi ha. I...
Una mitjana de vint-i-cinc llaunes de cervesa al dia, cocaïna, antidepressius, ansiolítics, xarop per a la tos, lleixiu. En una entrevista recent, Stephen King (Portland, Maine, 1947) recordava que fa anys va ser politoxicòman: no només patia una terrible addicció a l'alcohol (les ampolles el temptaven i l'increpaven des de l'armari, coses així), sinó que es fotia tot el...
Amant de Catul i del món humà que representa dividit en dos camps del tot separats i radicalment contraris, sense neutralitat ni terme mitjà possible: el dels amics i el dels enemics.
Un llibre que bascula entre el desengany i l’esperança autoimposada en una regenació a la qual apunten els versos finals.
Es sabut que Pla, que necessitava guanyar-se la vida, va fer de “negre” de molts personatges.
Aquest llibre ens apareix com un regal del cel, com una oportunitat per aturar-nos un moment (aïllar-nos ni que sigui unes hores) i gaudir, àdhuc entendre’ns millor com a poble.
