A Sant Ezequiel, la terra cruixia sota els peus com os sec. El sol queia sense pietat, però les ombres eren espesses, més fosques del normal. No es movien al ritme del sol. De vegades, ni tan sols seguien els seus amos.
La primera a adonar-se’n va ser la Marta, la mestra. Un matí, mentre estenia la roba al pati,...
Escric aquest article després de llegir a l’Ara l’article «Quin cinisme, Sandra Barneda» de Mònica Planas Callol, un text que em va despertar la curiositat sobre què era exactament el programa de La isla de las tentaciones. Vaig començar a documentar-me —sí, també amb eines com ChatGPT— i vaig topar amb el vídeo en què una tal Almudena i...
Agonitza per fi la tristíssima etapa política que nasqué amb la no-investidura del legítim president Carles Puigdemont el 30 de gener de 2018. S’havia gestat la tardor abans, durant l’àrdua campanya electoral enmig del 155 i nogensmenys amb triomf indepe contra pronòstic. Llavors, des d’Esquerra Republicana se’ns deia que “passaran coses que no s’entendran”. El cercle es va tancant,...
En aquest temps de reivindicació de sobiranies i de més autogovern cal recordar que des de l’any 1980, l’estatut d’autonomia de Catalunya assigna la competència sobre l’urbanisme a la Generalitat i els Ajuntaments. L’urbanisme, en la fase més decisòria, la d’elaboració dels plans urbanístics generals i parcials, i la gestió de les llicències d’obres depenen d’administracions radicades a Catalunya....
(Altra vegada com en el seu "Llibre de Daniel") en Jané ens ofereix una paràfrasi bíblica, plena d'humor i de divertides troballes, sense cap excés que pugui molestar als creients. Que hi passeu una bona estona. Pere Grau)
Però ara ve la segona part: l'home amb qui aleshores vivia no era pas el seu marit, és a dir, no eren...
(Altra vegada com en el seu Llibre de Daniel) en Jané ens ofereix una paràfrasi bíblica, plena d'humor i de divertides troballes, sense cap excés que pugui molestar als creients. Que hi passeu una bona estona. Pere Grau)
Segons Sant Joan, encara que potser en realitat no es deia Joan ni era sant, si més no, això segur, quan escrivia...
Hem començat l’any amb el tauler polític i social ben remogut. En l’àmbit internacional hem vist un nou model de relacions exteriors a cop de garrot, amb nocturnitat i traïdoria per part de l’inquilí taronja de la Casa Blanca. En l’àmbit domèstic, un nou #MeToo artístic, el xafarranxo madrileny habitual de decibels insuportables i, sobretot, l’acord pel nou sistema...
La clau del futur de la política catalana i m’atreveixo a dir de la política dels propers anys, en general, és si serem capaços de tornar sense complexes a la política de pactes d’estat. No em sentireu dir “peix al cove” . Mirada llarga si us plau. Ni tampoc “tites, tites, tites”. Ja m’enteneu. Fer política voldrà dir, com...
Fa unes dècades vàrem fer uns viatges per l’Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà, molt interessants per nosaltres que érem uns joves de vint anys i tot ens semblava nou, espectacular, encisador... Vàrem poder conèixer uns països i unes societats molt diferent a les nostres i ho vàrem fer, naturalment, sense mòbils, internet ni GPS, a l’antiga per dir-ho d’alguna...
Quan algú comença una teràpia impulsada pel desig de resoldre un malestar a vegades concret, a vegades difús, generalment cal retrocedir en el temps, també el temps d’abans de néixer. Crec que tothom està d’acord en què la família ens configura en primera instància, ja que els seus membres, sobretot els pares, són les primeres persones de les quals...
