Havia oblidat les calamitats que ens recorden cada dia i em sentia feliç i satisfeta perquè en la natura en equilibri es fa present lesperança en un Déu creador, quina obra la humanitat sobstina incomprensiblement a espatllar.
Són veritables senyors, que controlen laigua que bevem, la llum que ens il·lumina, la benzina dels cotxes, els peatges de les carreteres, els telèfons, les teles...
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookies