Aquest és el títol del nou llibre de l’amic David Pagès i Cassú (col·laborador, per cert, d’El Matí Digital), tan interessant com tots els altres que ha escrit. Aquesta obra, publicada per Edicions MMV, consta de 999 (+1) citacions remarcables, amb pròleg de Joan Surroca i Sens i amb unes il·lustracions bellíssimes de Toni Cassany.
David Pagès ens presenta en aquest llibre unes citacions que, com diu ell mateix, «és bo que circulen, que roden, que no es dissolguen en el torrent cabalós del pas del temps perquè, en un món ple de contradiccions i desconcerts, ens interpel·len i ens insten a actuar, a fer quelcom, a tenir una actitud decidida, participativa i solidària».
Com diu Joan Surroca en el pròleg, «l’encert del llibre és haver enfocat la selecció a autors de la geografia de parla catalana», amb unes citacions que «són molt bones, de personatges la majoria ben coneguts». I és que aquestes citacions recollides són com «com alenades d’aire fresc per a seguir bregant per una societat justa i en pau».
Són, com ens diu David Pagès, com «un ressò que ens empeny a fer coses per als altres, a no dimitir i a no conformar-nos amb anar fent. A eixir de la nostra bombolla, a treballar per uns valors que poden contribuir a aconseguir una societat, un país —uns països— i un món millors».
L’originalitat d’aquesta obra és que l’autor, a més de les 999 citacions que ens presenta, ofereix «la número 999 (+1), que és per al lector, i en la qual ens convida “a afegir-n’hi una”, per així “poder arribar a la xifra rodona del miler» i mostrar, d’aquesta manera, que «el recull no està tancat sinó tot al contrari, obert, receptiu, integrador».
Les citacions que recull David Pagès fan referència a diversos temes: l’amor, les arrels, l’art, l’educació, l’espiritualitat, l’humor, la llengua, la natura, el país, els referents, el temps, els valors i la vida. La majoria d’autors són nascuts entre els segles XIX i XX, per bé que també n’hi apareixen de segles anteriors.
Heus ací alguns dels personatges que hi trobem esmentats: Montserrat Abelló, Joan Amades, Lola Anglada, Josep Mª Ballarín, Josep Lluís Bausset, Josep Benet, Joan Brossa, l’escriptor del Racó d’Ademús Paco Candel, Mª Aurèlia Capmany, Neus Català, Francesc Ferrer i Gironès, Francesc Manunta, Francesc de B. Moll, Maties Palau, Josep Pallach, l’entranyable amiga i dinamitzadora cultural Didín Puig, Joana Raspall, Òscar Ribas o Mercè Rodoreda, entre molts altres escriptors, pintors, artistes… i també persones pertanyents a altres àmbits professionals.
I heus ací algunes de les citacions que hi apareixen: «Tots els hòmens, siguen d’on siguen, entenen el llenguatge que ix del cor.» (Pau Casals), «Recordar, re-cor-dar, significa acostar les coses al cor.» (Blai Bonet), «El futur del català com a llengua serà el que nosaltres en fem.» (Jordi-Pere Cerdà), «Som una literatura entre literatures. Només cal llegir-la en el gran context europeu.» (Joan Fuster), «Existeix la inspiració, però t’ha de trobar treballant.» (Pablo Picasso), «La vida m’ha ensenyat a viure. A intentar ser bona persona.» (Didín Puig), «El gran llibre sempre obert que cal esforçar-se a llegir és la natura. (Antoni Gaudí), «Tots tenim una tasca a emprendre, una tasca que és difícil i per això apassionant: ajudar.» (Mercè Rodoreda)…
Són diversos els valencians que esmenta David Pagès i les seues reflexions, com el poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, el professor Germà Colón, el patrici Nicolau-Primitiu Gómez Serrano, el poeta Ausiàs Marc, l’escriptor Joanot Martorell, el cantautor d’Alcoi Ovidi Montllor, els escriptors Josep Palàcios i Enric Valor, el recordat i estimat professor Manuel Sanchis Guarner, l’assagista de Sueca Joan Fuster, el polític i periodista Vicent Ventura o l’escriptora d’Alcoi Isabel-Clara Simó.
David Pagès és una persona apassionada per la nostra llengua i per la nostra cultura i per això mateix, en assabentar-se que mon pare (ferm defensor del valencià), havia fet cent anys, va voler vindre a l’Alcúdia a conèixer-lo. Així, l’estiu de 2010, l’amic David, amb la seua esposa Anna i els seus tres fills, Josep, Mireia i Martí, agafaren el cotxe i des de Girona arribaren a l’Alcúdia per vore mon pare, per parlar amb ell llargament i per felicitar-lo pel centenari del seu naixement. D’ací va nàixer una profunda amistat de mon pare (amb ell, amb la seua dona i amb els seus fills) i que ara mantinc jo com un autèntic tresor.
Vull, des d’aquestes pàgines d’El Matí Digital, convidar els lectors d’aquest mitjà a llegir aquest llibre tan suggestiu per així poder conèixer aquestes reflexions i citacions que tant de bé ens poden fer.
