Amb la restauració de l’autonomia catalana, a principis dels anys vuitanta, tot estava per fer. S’havia de bastir un país, d’imaginar-lo i aixecar-lo alhora: des de la televisió nacional fins la policia, des de l’ensenyament en català fins a una Administració catalana, des de la configuració d’un model sanitari de cobertura pública propi fins ... tantes i tantes coses...
Nosaltres, com a persones lliures que som fem la nostra opció. Però cal evitar confondre les nostres preferències amb la voluntat de Déu.
Totes les famílies felices sassemblen entre elles; en canvi, les infelices són desgraciades cadascuna segons la seva pròpia manera (Tolstoi)
Berga, ja no mira ha Queralt, i els polítics locals mai no han entès que Queralt funciona.
ha quedat ja ben clar que ells són la nostra particular plaga de set anys des de 2003 i que ja va sent hora que alliberin Catalunya de la seva maledicció.
la independència és necessària i a més, amb paciència, determinació i UNITAT, és possible.
Hem parlat poc del full de ruta dels dallà, que ens està menant al finis Cataloniae a través dun estudiat antiaustriacisme jacobí.
