Un vespre daire pastós que ha encomanat dastènia grada i joc recordant-nos que com tornen les estacions de vegades també tornen les jornades sense història
En algun lloc de Vila-seca, finals d’estiu de 1977. Un dels primers records que tinc dels germans Marx va lligat al naixement de la meva germana Remei. Jo al mas, assegut a la cuina tot sopant (mal sopant com sempre, més aviat, perquè no era un nen massa menjador que diguem...) en companyia de l’àvia i de l’avi, sense...