Quan era més petita creia que no podia ser Nadal a Barcelona perquè no hi havia aquelles muntanyes que envolten la plana de Vic i que tant s'assemblen a les de suro que cada any posàvem al pessebre. Tampoc no hi feia fred, a Barcelona, ni hi havia camps i turons per on devien passar els pastors per dur...
Lexperiència del que és bell, del que és autènticament bell, del que no és efímer ni superficial, no és accessori o una cosa secundària en la recerca del sentit i de la felicitat.
La To viu condemnada en una cadira de rodes. El seu cos es troba descontrolat, la seva parla costa dentendre i no pot ni agafar un got daigua quan té set. Però té un optimisme i energia sorprenents.
El geni, agraït amb els que havien posat fi al seu captiveri, els concedí tres desitjos: identitat, competències i recursos.
Ells sempre sabien que en aquelles butxaques de làvia hi havia una muntanya de tresors que els estaven esperant
