Inici Opinions Pàgina 597

Opinions

un dels darrers homes lliures i bojos del nostre país, capaç d’embarcar-se a contravent casat i amb família com és, capaç de tenir sempre temps per tot i una il•lusió per cadascú
Aquest han estat uns anys feliços...
Una llengua i una bandera elles totes soles no fan un poble

RES

RES Res, no és res, no ha passat res, és només la vida que corre, vola, el temps s’esvaeix com l’alè d’un bes, I ens porta a caprici com pedra que roda. Ara és el vent que xiula, crida, més tard el so que va naixent. S’acosta la pluja, també és vida i d’un no res surten ànima i sentiment. No passa res, és l’estiu...
Un vespre de finals d’hivern de 1973, un home de 90 anys, alt, prim, cabell blanc, amb un rostre i una presència de santedat, senzillesa, humilitat, bondat, va asseure’s en una cadira davant una sala a vessar de persones que es delien per escoltar-lo. El silenci es va fer absolut, i una veu suau va començar a parlar pausadament...
Quan ja el tinguin vist i ens l’hagin embrutat, voldran anar a un altre indret, altre cop amb amenaça, no ho dubtin.
Casimiro va deixar una empremta ben forta per allà on va passar
Què hi fem aquí? Per què hi som? L’hora de l’esbarjo s’ha acabat, s’ apaguen els llums perquè marxem, per fer-nos sortir, crec que aquí no ens hi volen… La pedagogia s'ha acabat, no ens entenen perquè no volen, porten tanta prepotència a sobre que igual ens volen fer fora abans que marxem nosaltres per poder dir allò de...
¿Com podem acceptar de ser espanyols si no ens hi sentim?
un gol que emmarcarem al costat dels gols de Xarli o de Romario davant de l’enemic blanc