Poques concessions a la lírica, però ja hi haurà ocasions, que comencem a jugar amb retrovisor.
Qui més hi perd en el Palau de la Música és la família Martínez que va pagar un tub de lorgue.
Cal una interacció ètica de la consciència i la intelligència per tal dassolir un progrés realment humà.
Esperem doncs que els candidats quan mirin als ulls dels seus fills o als nostres sàpiguen respondre a la pregunta: qui prodest.
La canceller ha conreat una popularitat personal més enllà de línies partidistes, el preu de la qual ha estat descurar una bona part de fidels votants democratacristians
L’article de l’Enric Vila sobre el nazisme i el comunisme m’ha fet recordar una breu història que voldria contar-vos.
A mitjans dels anys vuitanta, en aquella època en què un ja comença a ser una mica adult tot i no ser encara major d’edat, sentia autèntica fascinació per la realitat que havia imposat la Guerra Freda, i...
Sense artefactes, sense espectacles més enllà duna gran veu i duna gran banda. Perquè no cal res daixò per omplir el Palau Sant Jordi i compartir el secret de com nés de meravellós fer música
amb un argument més, si calia, per a reivindicar la lliga europea i deixar-nos de mitjanies. Pel bé de tothom.
