no ens refiem de comparacions, que no només són odioses, si no que ratllen labsurd quan ens comparem amb nosaltres mateixos
Per això ha estat com una evocació que mha obert els ulls. Al Nord de Boston mha tornat a explicar la història de la meva família, el caràcter que masserena o minterroga i la brisa que em torna records tristos, però a voltes també preciosos.
Obro una nova secció deixant la mandra i la vergonya, atenent els amables comentaris d'alguns lectors
No sha doblidar que la progressiva mercantilització dels intercanvis culturals augmenta avui un doble risc.
La resposta -posterior- a la més que probable sentència reductiva i agressora del TC podria ser un catalitzador de la nostra malmesa consciència nacional.
Cada petita fàbrica de 10 M dEuros de facturació que plega, deixa a 100 persones sense feina i a lestat sense 4 milions deuros dingressos.
Sovint diem que tenim la gran sort de viure en un règim polític de llibertats. Llibertat individual, col·lectiva, de creences, d'ideologia, econòmica, i de tota mena; i que som uns afortunats, perquè mai en la nostra Història la gent d'aquest país ha gaudit de tanta llibertat. Anem, doncs, a celebrar-ho!
Segur? Som tan lliures com ens volen fer...
És molt gros aspirar a ser ministre del país enemic del teu país, del país que vol el teu sotmès i eliminat
