Opinions

Sóc convergent, de sempre, de tota la vida, des de ben petit... i orgullós de ser-ho. Sóc patriota, catalanista, amb un sentiment de posar la nostra terra per sobre de tot. Sóc convergent, a casa sempre ho han estat, els pares, l’avi... des que jo tinc ús de raó i arribo a recordar, ho sóc perquè la gent que...

A treballar doncs, perquè per tenir un país petit, mesquí i poc seriós, més val que no ens hi posem

Guanyen perquè ens esgoten

Som al clímax de la instrumentació de la televisió pública dels catalans.

Trepitjar caca, en dos mots. Casum la grip. Ja els han vacunat, no fos cas?

”I la glòria de debò, quina seria? La guerra i l’amor; matar i el contrari! No n’hi ha d’altra!” (d’ ”Incerta glòria”, de Joan Sales)

L’exili vist des d’un angle nou: el Nadal més trist. El dolor d’haver perdut una pàtria i l’esperança de recuperar-la.

A la noia li podeu posar el nom que vulgueu

Arriba al quiosc, i davant l’estesa de diaris i revistes es pregunta: com és que aquesta cultura mil•lenària, aquest país que ha tingut grans periodistes i grans publicacions, té avui un panorama tan trist en premsa escrita?

Jo ja he escrit la meva carta i demà mateix l'enviaré al Carrer Enric Granados núm. 84, 08008 – Barcelona. Això és el que m'ha sortit, amb tota l'educació de què he estat capaç: