Tot el meu jo s'ha replegat en ell mateix i és un quadradet darrere del melic. Estira endins, remena enrere, vol perdre's en una escletxa fins a tocar-me el magma. Batega, bum-bum, i busca però no aconsegueix ser ona que es propaga pel metre i mig de pell que em tanca. No, avui el metre i mig s'ha fet...
L'atzar ha volgut que ara mateix tingui dos cotxes vells. Un me'l vaig comprar l'any 2005 i sempre m'ha donat problemes mecànics. Des del primer dia. Per això, quan em diuen “la gràcia d'un cotxe nou és que no has d'anar al mecànic” faig com Scorsese a Taxi driver i em surt de l'ànima un "You talkin' to me?"...
Tothom sap que, si portes molt de temps navegant per internet, tard o d’hora et trobes amb alguna web amb informació estranya. Això és sobretot cert si ets dels insensats que es dediquen a navegar per la part més fosca de la xarxa.
En aquest cas, però, el més estrany de la pàgina web que us vull parlar és que...
Tastet del primer capítol de la novel·la de Ramon Gasch i Teresa Sagrera
L’Areny de la Sal
(14/10/1711)
Sal roja. Sal a terra, sal a l’aire, sal als ulls, als cabells, a la roba... a l’ànima. Polsim brillant que omple aquest lloc. Regust als llavis. Fulgor de llum del sol i aigua salada.
L’Areny de la Sal... Una immensitat farcida de colors blancs,...
Una onada se't clava als ulls, l'altra al nas, i entre totes dues se't mengen la cara i l'aire.
La blava, casa, que va i ve amb calma i sempre hi és i et porta somnis i se te'ls endú, ara això i ara allò, i li crides i te la mires estona i estona i no para i no para i no para....
El jurat ja seu a taula.
L’acusat té la paraula.
Què diré que no sabéssiu, excel·lències honorables?
Soc aquí perquè els de casa, de petit, m’han ensenyat
Que cap crim mereix lloança i que els dos més detestables
Són matar la consciència i trair la veritat.
Soc aquí perquè m’entesto del que és blanc a dir-ne blanc
I si em punxen planto cara i no fujo...
No us enganyeu, amics; no us deixeu encantar pels mots de capçalera. No parlarem avui de records o cançons, ni de pretèrits, on les coses eren potser millors i diferents. Parlarem del temps, sí, però no pas d’aquell de tempestes i boirines, sinó del que mou el món i l’existència.
Parlarem d’aquest misteri que controla les nostres vides, amb disfressa...
Ningú sabia ben bé com era que havia començat a jugar a l’equip de futbol del poble. Ningú sabia tampoc si vivia al poble. De fet ningú sabia pràcticament res d’aquell xicot de pell bruna, ulls immensos i una estatura tan notable que sols li faltava una llança i un escut de palma perquè semblés un guerrer massai, un...
Potser cavalques pels teus camps celestes,
però ens cals aquí, Sant cavaller.
Aquí, on no estem per gaires festes
i ara tindries molta feina a fer.
No és cap princeseta primmirada
la que pateix al fons de caus obacs.
Avui és gent decent, empresonada
injustament per l'odi cec dels dracs.
També hi tenim tres Jordis entre reixes,
honrades víctimes de les mateixes
mentides de togats i uniformats.
Dóna'ns, oh Sant,...
Tots aprenguérem el nom d'Hiroshima
sobre un mapa fet de trossos de pell.
Japó ens clamava una mica d'estima,
llàgrimes sense ulls tenia per mantell.
Per via satèl·lit busco Fukushima
i m'envia un monstre sense cap cabell:
horrors en una costa retallada amb llima,
errors "made in USA" esculpits amb cisell.
Uns esperits tsunamis ronden l'oceà,
tremola la terra, s'aixequen onades
i rodolen les boles omplertes d'Urà.
Si els cirerers...
