El jurat ja seu a taula.
L’acusat té la paraula.
Què diré que no sabéssiu, excel·lències honorables?
Soc aquí perquè els de casa, de petit, m’han ensenyat
Que cap crim mereix lloança i que els dos més detestables
Són matar la consciència i trair la veritat.
Soc aquí perquè m’entesto del que és blanc a dir-ne blanc
I si em punxen planto cara i no fujo...
No us enganyeu, amics; no us deixeu encantar pels mots de capçalera. No parlarem avui de records o cançons, ni de pretèrits, on les coses eren potser millors i diferents. Parlarem del temps, sí, però no pas d’aquell de tempestes i boirines, sinó del que mou el món i l’existència.
Parlarem d’aquest misteri que controla les nostres vides, amb disfressa...
Ningú sabia ben bé com era que havia començat a jugar a l’equip de futbol del poble. Ningú sabia tampoc si vivia al poble. De fet ningú sabia pràcticament res d’aquell xicot de pell bruna, ulls immensos i una estatura tan notable que sols li faltava una llança i un escut de palma perquè semblés un guerrer massai, un...
Potser cavalques pels teus camps celestes,
però ens cals aquí, Sant cavaller.
Aquí, on no estem per gaires festes
i ara tindries molta feina a fer.
No és cap princeseta primmirada
la que pateix al fons de caus obacs.
Avui és gent decent, empresonada
injustament per l'odi cec dels dracs.
També hi tenim tres Jordis entre reixes,
honrades víctimes de les mateixes
mentides de togats i uniformats.
Dóna'ns, oh Sant,...
Tots aprenguérem el nom d'Hiroshima
sobre un mapa fet de trossos de pell.
Japó ens clamava una mica d'estima,
llàgrimes sense ulls tenia per mantell.
Per via satèl·lit busco Fukushima
i m'envia un monstre sense cap cabell:
horrors en una costa retallada amb llima,
errors "made in USA" esculpits amb cisell.
Uns esperits tsunamis ronden l'oceà,
tremola la terra, s'aixequen onades
i rodolen les boles omplertes d'Urà.
Si els cirerers...
Se m'han buidat els dos pits i ara hi tinc dues espelmes. Cremen d'una manera lletja, blau fosc, amb un foc tan viu que mata, una flama grossa i freda que no escalfa. Se'm van menjant el nom de cada cosa, i ho graten tot tot tan de pressa que m'omplen el cap de fum. Un fum que atrapa...
A Ramón Cotarelo, con respeto y admiración
Nueva versión de un viejo poema.
(Y que Bernardo López García perdone mis cambios en su “Oda al dos de mayo")
Oigo, patria, tu aflicción
y contemplo los desastres
que hace un montón de pillastres
con su avara corrupción.
Ay, ¿por qué tus buenas gentes
cual rebaño de corderos
dan a estos bandoleros
sus ciegos votos dementes?
Si das fe a la artimaña
de...
Han dedicat el carrer
de la meva única escola
al qui va ser el meu mestre,
de qui jo vaig aprendre
i era per a mi el meu pare.
I se m’encén la sang
cada cop que hi passo
perquè hi veig el company
allà al racó més fosc,
caragolat de dolor,
amb les mans a la cara,
per les guitzes que rep
mentre anem resant:
Para! Para, per Déu!
que no és...
Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res, amb la immesurable tendresa. Mireu com ha rebrotat aquesta prunera, afectada l’any passat per termites i dràsticament tallada. És per això que el primer que m’ha sortit del...
Soc feminista perquè soc persona.
Soc persona perquè m’estimo tant la dona com l’home.
Soc l’home que acaba de violar aquella nena.
Soc aquella nena que té un pare i una mare.
Soc la mare dels meus fills.
Són els nostres fills els qui passen les nits de gatzara bevent i trencant ampolles,
fumant en racons de la ciutat o del bosc ple d’immundícia.
Soc la...
