Hi ha un cert encís a passejar, a poc a poc, pel camp silent
on patriotes van lluitar amb gloriós enaltiment
John Keats ("On the Highlands")
En diem màrtirs, d'ells, al cap del temps,
dels que van caure en lluita desigual
i homenatgem aquests herois extrems
amb pedra de gran gest monumental.
Al seu fossar duem flors i paraules
allà on “no s'hi enterren traïdors”.
Els anys els...
En les properes publicacions em proposo dur a terme una tasca segurament necessària. Com els rondallaires dels segles passats, que rondaven arreu buscant les més grans rondalles per fer-les seves i escampar-les, he fet camí vers l’obscura xarxa per extreure’n mites i llegendes: les creepypastes.
Les creepypastes, que fins ara han romàs alienes a la nostra llengua, són històries breus...
L’escriptor es va deixar anar enrere a la cadira i llençà la ploma sobre la taula. Va fregar-se el ulls amb força, mentre expulsava un badall llarg i sorollós. Estirà els braços recargolant-se per mirar d’eliminar tot aquell encarcarament que portava a sobre. Estava desesperat. Aquella havia resultat una altra nit estèril. Un cop més. Res del que escrivia...
A tots els perseguits per l'arbitrària “justícia” espanyola.
Ens han barrat tants camins!
Només un en quedaria.
Per aquest, futur endins,
fem valents la nostra via!
No dubtem. Encara que ells
creguin, en sa gosadia,
que som enzes i mesells
fem tossuts la nostra via!
Que miops i vacil·lants
no ens escapcin l'energia!
Al costat de tants germans
fem units la nostra via!
Sí! Per molt que mala gent
ens amargui nit i...
El cor desbocadíssim, el somni a l'horitzó i la vida en stand-by. Et canten els ulls sempre que dius "algun dia" però seus a prendre el sol i cuides les plantes. Voldries passar la pel·lícula ràpid fins al tros bonic, però no saps ni deixar anar la pausa.
Ets un tren anul·lat, goma d'esborrar, un huracà entre parèntesis. Tens el peu dret al...
Avui, quan he sortit del metro corrent perquè arribava tard a una reunió important a l’Imperial College, m’he trobat aquell noi que un dia va ser alumne meu, en Richie. Ara hi penso poc en aquell temps d’abans de començar a fer investigació a la universitat. Però durant tres anys de la meva vida allò ho va ser tot...
Aquesta història comença fa molts i molts anys, en un període situat entre la prehistòria i les primeres comunitats organitzades d’éssers humans.
El nostre protagonista, anomenat Sr. X, camina amb una cabra penjada al coll, mentre rumia si algun veí del poblat on va li voldrà canviar aquella bestiola per unes verdures i alguna gallina. Li costa molt de traginar...
Tinc por. Tremolo i em tremolen el sentiment i la paraula, em trontollen els principis i es paralitza l'acció. Tinc por del que vaig perdre ahir, por de demà i por d'avui. Tinc por de la vida, dels mons paral·lels que encara no veiem, del futur que un demà que ja no serà demà sinó avui ens acabarem trobant....
Qui sap l’ofec que el pit engrapa,
devorador de dignitats,
qui sap les urpes invisibles
tenallant la pròpia pau,
sabrà per què ja no camino
a l’ombra amiga del carrer de casa.
Qui ha vist plorar tants dies grisos
una cançó sense esperança,
qui ha vist, comparsa sense veu,
la veritat crucificada,
sabrà per què ja no trepitjo
les velles pedres del carrer de casa.
Només aquell que duu un somriure
al...
Fa poc vaig anar a una presentació d’un nou projecte. Un projecte fascinant. Un projecte pioner que, si funciona, revolucionarà el món educatiu. Quina pena que el relat, la presentació, espatllés la màgia de la iniciativa. Dues hores, al vespre (quan un ja està cansat), amb el presentador no indicat i amb una forma de presentar de les de tota...
