Avui, quan he sortit del metro corrent perquè arribava tard a una reunió important a l’Imperial College, m’he trobat aquell noi que un dia va ser alumne meu, en Richie. Ara hi penso poc en aquell temps d’abans de començar a fer investigació a la universitat. Però durant tres anys de la meva vida allò ho va ser tot...
Aquesta història comença fa molts i molts anys, en un període situat entre la prehistòria i les primeres comunitats organitzades d’éssers humans.
El nostre protagonista, anomenat Sr. X, camina amb una cabra penjada al coll, mentre rumia si algun veí del poblat on va li voldrà canviar aquella bestiola per unes verdures i alguna gallina. Li costa molt de traginar...
Tinc por. Tremolo i em tremolen el sentiment i la paraula, em trontollen els principis i es paralitza l'acció. Tinc por del que vaig perdre ahir, por de demà i por d'avui. Tinc por de la vida, dels mons paral·lels que encara no veiem, del futur que un demà que ja no serà demà sinó avui ens acabarem trobant....
Qui sap l’ofec que el pit engrapa,
devorador de dignitats,
qui sap les urpes invisibles
tenallant la pròpia pau,
sabrà per què ja no camino
a l’ombra amiga del carrer de casa.
Qui ha vist plorar tants dies grisos
una cançó sense esperança,
qui ha vist, comparsa sense veu,
la veritat crucificada,
sabrà per què ja no trepitjo
les velles pedres del carrer de casa.
Només aquell que duu un somriure
al...
Fa poc vaig anar a una presentació d’un nou projecte. Un projecte fascinant. Un projecte pioner que, si funciona, revolucionarà el món educatiu. Quina pena que el relat, la presentació, espatllés la màgia de la iniciativa. Dues hores, al vespre (quan un ja està cansat), amb el presentador no indicat i amb una forma de presentar de les de tota...
Amic que tant et queixes: no hi ha cap pàtria fàcil.
Però a la teva, amb xacres i amb taques del passat,
els altres no li neguen la veu i el lloc a taula,
ni porta pas cadenes ni jous humiliants.
Ningú et posa mordaces ni ofèn la teva parla
ni cap estrany trepitja la teva dignitat.
Que de la pròpia terra no deixin dir-ne...
Els pèls de punta se’m van posar al cap de cinc minuts d’entrar en una perruqueria de Requena (València). El local es veia trist, buit, sense ànima, sense color. Hi havia algun pòster a la paret, arrugat, mal penjat, tort. Hi havia una placa fora, a la porta del carrer, que hi deia “Salón de Belleza” (la B estava...
A la Moncloa s’ha dictat per llei:
hi haurà els diumenges, a Madrid, sardanes.
Les seleccions d’esport, les catalanes,
gaudeixen de la protecció del rei.
A Atocha hi haurà un bust d’en Macià
i per ser funcionari de l’Estat
s’haurà d’estudiar al batxillerat
o bé gallec, o basc o català.
Sense deixar-se enlloc ni punts ni comes,
tot serà fet en quatre idiomes,
inclosos els segells i les medalles,
i,...
De ben segur la majoria de vosaltres ja sabeu que el primer parlament d’Europa fou el que els habitants d’Islàndia van constituir a Althingi, cap a l’any 1.000. En aquell moment els habitants d’aquesta illa llunyana van considerar que ja era hora de prendre les seves pròpies decisions i no obeir més les manies del rei víking que tocava...
Josep Lluís Núñez havia arribat al club esportiu més important de Catalunya amb la promesa que faria un Barça guanyador. “Per un Barça triomfant”, havia estat el seu lema de campanya. Però una dècada després, almenys pel que fa al futbol, la promesa electoral no s’havia complert del tot. Des de l’elecció de Núñez, l’any 1978, el Barça havia...
