Pocs dies abans que aquesta crisi esclatés, recordo haver constatat amb certa estranyesa, en companyes, amigues i col·laboradores una mena de sentiment compartit. Dones que admiro, dones que són competents, multitasques, intel·ligents i formoses per dins i per fora, es queixaven de no tenir mai temps per les persones que estimen i menys per elles mateixes. Com si ho...
Si les dones manéssim… és quelcom que moltes hem sospirat internament mentre escoltàvem l’enèsima intervenció-conferència del mascle-alfa de la reunió, segurament per sobre nostre en la jerarquia i que sembla anar molt sobrat de ganes d’escoltar-se a sí mateix… Si les dones manéssim… vas pensant mentre repasses mentalment que encara tens tres reunions més, que si totes s’allarguen pels...
Ser feminista pot resultar esgotador si no es té una xarxa de cures. Despertar-se al feminisme no és quelcom alegre, s’experimenta amb ira o tristesa. La incomoditat de saber-te exposada quan et declares públicament feminista, és com un soroll de fons. Fins que un dia, la remor es torna eixordadora. I et trenques.
Trobo encertada la forma de descriure-ho de...
I a pesar de tot, elles existien, existeixen i continuaran existint. Dones que escriuen i investiguen a pesar de que saben que no seran ben rebudes, que no entraran en el cànon, que potser el cànon s’ha assentat sobre la seva exclusió. Quan em vaig posar a interrogar la tradició sobre el perquè de la genealogia que no s’escriu,...
Els quatre anys en què vaig poder gaudir del rar privilegi d’estudiar allò que volia, filosofia pura i dura, estan plens de records de joia i de descobriment. Tenia milers de pàgines per llegir i això podia resultar aclaparador, però m’empenyia la il·lusió de pertànyer a la “república de les lletres”. Llegir filosofia, viure-la, s’assembla, com deia Ludwig Wittgenstein,...
