(Li he demanat el títol al Red Pèrill)
Si vens, agafa’m la tristesa i fes-ne una pilota.
Jugarem a xutar-la tan fort com sapiguem.
Si vens, arrenca’m la tristesa i fes-ne tres boletes.
Serem malabaristes d’aquesta circumstància.
Si vens, replega’m la tristesa i fes-ne un avionet.
La farem marejar com m’ha marejat ella.
Si vens, estripa’m la tristesa i fes-ne paperets.
Després serà el confeti que cau de la pinyata.
Si vens, mossega’m la tristesa i escup-la per la pista.
Hi ballarem a sobre com si ja fóssim morts.
Vine ja i despulla’m del tel que no em respira.
Vine i fes que esclati la vida als meus errors.
Vine, que ara em cal que el món sigui una festa,
que em torni a cantar amb ganes el batec que fa el cor.
