Qui sap l’ofec que el pit engrapa,
devorador de dignitats,
qui sap les urpes invisibles
tenallant la pròpia pau,
sabrà per què ja no camino
a l’ombra amiga del carrer de casa.
Qui ha vist plorar tants dies grisos
una cançó sense esperança,
qui ha vist, comparsa sense veu,
la veritat crucificada,
sabrà per què ja no trepitjo
les velles pedres del carrer de casa.
Només aquell que duu un somriure
al rostre, i la mort a l’ànima,
només aquell de cor rebel
que s’ha enyorat a terra estranya,
només aquell sap com m’estimo
les pedres brutes del carrer de casa.
