Mans
Donem-nos les mans / és l’hora de l’alba. / Donem-nos les mans / que l’ombra se’n va.
Tomàs Garcés
Donem-nos les mans
per fer venir l’alba.
Donem-nos les mans
que l’ombra que escanya
no vol recular.
O ve d’amagat
com una malura
damunt del sembrat
o com la riera
després de l’aiguat.
Donem-nos les mans
per no perdre l’ànima.
Donem-nos les mans
per no perdre el nostre
país català.
Si no el defensem
amb clara fermesa,
si tots no parlem
units sense esquerda
el malversarem.
Donem-nos les mans
que els bergants de sempre
ja volen tornar
a prendre’ns la pàtria.
DONEM-NOS LES MANS!
Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de la revista 'Llengua Nacional'.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorSobre pau lingüística i sobre Borsalino
Article següentAroma de marca