En l’article anterior vaig parlar una mica del delegat de la classe i per això cal fer (i és de justícia) una petita aturada en el meu currículum polític. Jo, perdoneu-me, també he estat delegat de classe. Durant el batxillerat —em falla una mica la memòria— diria que vaig ser delegat perpetu. A primer de BUP, per votació; la resta, gairebé per aclamació. Val a dir, per sort, el càrrec era del tot ornamental, ja que servidor hauria estat una nul·litat si hagués hagut de gestionar un problema real. Per sort, la resta de companys eren encara més soques i talossos i només tenien problemes irreals. Un any em van fer anar a la reunió de delegats amb una queixa estúpida: la quota de l’escola era massa cara. Després que hi vaig plantejar la queixa amb un mig somriure impertinent, una delegada veterana em va fotre una rebregada, amb una enumeració de totes les partides de despesa, que em va esborrar les ganes de fer-me el gracioset durant tota la reunió.

Però la meva motxilla política va encara una mica més carregada. Com a mínim, cal afegir-hi les eleccions a delegat de 8è d’EGB, un any abans del BUP. Vam arribar a la final els dos candidats amb més vots: González i Hernández. El professor, abans de procedir a la votació, ens va alliçonar: havíem de saber perdre, havíem de ser cordials l’un amb l’altre i, sobretot, era un gest elegant votar el contrari. Òbviament, seguint les instruccions del joc de l’elegància democràtica, vaig votar el meu rival en l’arena política. Quan va arribar el moment del recompte, els palets a la pissarra anaven molt igualats. Creixien gairebé en paral·lel darrere de cada cognom fins que es va escrutar el darrer vot. Al final, vaig perdre per un. Aleshores li vaig preguntar al meu amic i col·lega si ell m’havia votat. Ell, fill d’un regidor del PSC a l’Hospitalet, em mirà amb cara d’estranyesa i em digué: “És clar que no”.

Així que en aquestes eleccions, ja vaig amb la lliçó apresa. No sé si CIU Martorell aconseguirà revalidar a la població la majoria absoluta. Però el meu vot el té. Això, segur.

[Si vols llegir l’article anterior, clica aquí. Per llegir la sèrie des del principi, clica aquí. Si cerques l’article següent, clica aquí.]