Potser algun dels meus apreciats lectors s’haurà estranyat que des de fa un mes no hagi publicat cap nou article a aquest bloc. No és pas que a Catalunya durant aquest temps no hagi passat res digne de menció, però, al meu parer, no hi ha hagut res que pels lectors alemanys fos prou interessant en aquestes setmanes en les que el corona, Trump i altres turbulències del món han mantingut la població més preocupada que mai.
Allò que especialment ha crescut en aquest temps ha estat l’estranyesa i la indignació d’una gran part de la població sobre molts polítics catalans que ja han relegat la fita de la independència fins un futur llunyà i incert. Així l’estratègia espanyola de la intimidació i de les amenaces de càstig ha tingut èxit en diversa gent de les cúpules dels partits catalans.
Això potser hauria pogut siginificar el final del somni de la independència si – com a Espanya encara creuen molts- aquest somni només fos una quimera d’un munt de polítics esgarriats. Però com ha pogut veure permanentment qui no ha estat cec, el somni és del senzill “home del carrer” i no desapareix pas per la por (molt humana) d’alguns polítics. I aquest somni no ha estat destruït pel corona virus. Ho ha pogut comprovar el rei d’Espanya en la seva visita llampec al monestir català de Poblet, on les forces de seguretat espanyoles l’han hagut de separar dels milers que protestaven, al voltant d’aquell lloc.
En realitat no volia tornar a escriure aquí fins a finals de mes quan el President Puigdemont hagi presentat el seu nou partit que probablement capgirarà totalment tot el panorama polític català. Però un aspecte de la reunió del Consell d’Europa a Brussel·les per decidir el programa d’ajuda contra els danys econòmics de la pandèmia a Europa no ha volgut deixar-lo sense comentari.
Quan escric aquestes línies encara no és clar si l’observança de les regles d’estat de dret seran condició per la concessió d’ajudes, ja que no està descartat en aquest cas un vet d’Hongria i de Polònia. I, tot i tenir comprensió per les dificultats de la situació, hom pot preguntar perquè s’ha de negar ajuda a Hongria i Polònia, si Espanya amb les seves greus vulneracions a Catalunya dels principis fonamentals de la UE no rep el mateix tracte.
Ho han dit anteriorment molts observadors. si la UE calla sobre les vulneracions de drets humans a Catalunya, perdrà qualsevol dret moral ha criticar vulneracions d’aquest caire a altres llocs del món. I ara ve un cas aixì i no pas a l’altra banda de la Terra sinó directament dins de la UE.
És clar que cada cas és diferent i no pretenc pas d’ignorar les diferències entre Hongria, Polònia i Espanya. Però el que hauria de ser decisiu és el comú denominador dels tres casos: la vulneració de drets humans i dels principis fonamentals de la idea europea.
Possiblement, l’angoixosa necessitat de tanta gent a Europa farà que el Consell d’una manera o altra trampegi aquest escull i el deixi sense conseqüències. Però això es revenjarà una hora o altra. I tampoc posarà fi al conflicte català. Ben al contrari.
Traducció de l’article en alemany, penjat al bloc el 21.07/20. L’enllaç amb l’original és: https://peregraurovira.
