És d’agrair la franquesa d’Oriol Junqueras al seu recentment publicat article. No ha faltat temps a alguns per considerar que suposava la liquidació de l’1 d’octubre i quasi una renúncia a la independència. En canvi, potser perquè en faig una lectura més ingenua i allunyada de la tant cansada pugna entre partits independentistes, jo no n’he tret aquesta conclusió. Potser és perquè ja des d’abans de l’1 d’octubre i just passat aquest, alguns ja defensavem els mateixos postulats (disculpeu l’autocita, que m’estalvia de repetir el mateix i que fa palès que estem on estàvem): https://elmati.cat/el-desembre-congelat-i-la-primavera-prohibida/

A data d’avui és més meritori parlar de unilaterailtat, des d’un principi de realitat, que contribuir a fer volar coloms aferrat a una lectura de l’1 d’Octubre que, malauradament, la comunitat internacional no ha comprat. Ni comprarà fins que la majoria favorable a la independència sigui més amplia i continuada en el temps. Seria desitjable que els que tant critiquen aquest plantejament, ens iluminin sobre com aplicar la unilateralitat amb l’actual correlació de forces. La unilateralitat es fa més viable com més pes electoral tingui el plat de la independència en la balança entre aquesta i la de la integritat territorial.

Han servit per avançar l’1 d’Octubre, la presó, l’exili, el sacrifici de milers d’encausats? I tant que sí. Ens porten directament a la independència? És evident que no. Llavors, algú pensa realment que repetir la unilateralitat amb l’actual correlació de forces I voluntats portarà a resultats diferents?

El dilema no és unilateralitat sí o no, sinó en quines condicions que garanteixi l’èxit es pot implementar. Ara, que més voldriem, no hi són. Qui defensi el contrari, a més d’animar als convençuts, feina molt agraïda, hauria d’ajudar a convèncer als que encara no ho estan.

Per això recupero la proposta dacord sobre el referendum plantejada a larticle de 2017 abans citat i que, debudament cuinada, hauria destar a la propera taula de negociació entre governs. És de difícil acceptació per part de lEstat però ens atorga encara més raons morals, mentre incrementem el nostre suport social.