Repenso les paraules per reflexionar… Llevat d’influir no podem fer res més… El valor més gran és ser lliure responsablement… Hem d’ensenyar a criticar i a raonar… Mentir és fàcil, ser mentider és difícil… El mitjà que jo faig servir és proporcional a la finalitat… La condemna eterna és la no esperança…

Després d’escoltar aquestes frases de l’Esteve Pujol només en podia sortir aquest escrit tan bonic de la Nati Parareda Font.

 

ESFORÇ, PRUDÈNCIA I LLIBERTAT

Aquestes tres paraules em volten pel cap. Són tres paraules amb una força impressionant i, sentides en boca d’un home savi i bo, prenen un sentit molt especial. Esforç, Prudència i Llibertat.

M’agradaria trobar un fet a la meva vida que fos marcat especialment pel significat d’aquestes paraules. Que no fos complicat. Que pogués jutjar si vaig saber aplicar-les bé.

Tenia vit-i-un anys. Va ser l’època que escriure en català es va convertir en un requisit en la vida laboral. Aquest fet va entrar amb força, era necessari aprendre a escriure en català.

Sabia parlar el català, però no el sabia escriure. Sabia escriure en castellà, però no el parlava bé. Tot això era un garbuix… hi havia de posar una mica d’ordre. Això em creava molta angoixa. El malestar que tenia, segur que el transmetia a molta gent del meu costat.

Un dia, en arribar a casa, vaig trobar al pare molt content, ja m’esperava. Em va agafar pel braç i em digué: “Nati, ja he trobat la solució del català”. Quina intriga! A veure què se li havia ocorregut?

Digué el meu pare: “He parlat amb en Miquel sobre el problema que tens per aprendre escriure en català. Li he exposat la meva idea i no li ha semblat pas malament: si ets capaç de reunir cinc o sis persones, us pot donar classes al vespre, dues vegades a la setmana, a casa seva. La seva malaltia no li permet res més”. No vaig tardar ni dos dies en reunir a sis amigues disposades anar a classes de català.

En Miquel, era el poeta Miquel Martí Pol de Roda de Ter.

Allò va ser extraordinari! S’havia d’aprofitar! Gràcies a l’amistat del meu pare amb ell, tenia l’oportunitat d’aprendre a escriure en català amb en Miquel Martí Pol! Fantàstic el meu català seria perfecte!

L’esforç que hi vaig posar va ser realment gros. Escoltar-lo era una meravella. Com parlava! Ens ho explicava amb unes paraules clares i precioses. Jo crec que tothom hi posava molta atenció, i a ell se’l veia content. Però… venia l’hora del dictat. Tothom feia faltes, era normal. El que no era tan normal és que jo en fes tantes. En un escrit de mig full també podia fer trenta o quaranta faltes. Un desastre!
El Miquel em deia: “Nati, no sé com explicar-t’ho més bé, però crec que l’escriptura no és el teu”.

No parlava massa, la malaltia ja li feia la punyeta, i em va fer pensar molt. Aquí crec que vaig aplicar la prudència, i vaig plegar d’anar a classes. Quina pena… perdre l’oportunitat de poder escoltar a una persona com ell!

Després d’aquesta experiència vaig aparcar les ànsies que tenia de poder escriure bé el català.

En el treball, tot el que havia de fer és que algú traduís al català el que jo escrivia en castellà. No és que ho fes servir gaire, ja que la meva feina era gairebé tot de números, i els números tant són en llengua catalana com en castellà, i segons quines paraules ja les memoritzava, però sempre necessitava algú per acabar la meva feina. Això no m’agradava. Tenia la sensació que podia fer-hi més, que havia deixat alguna cosa pel camí.

Vaig tornar a classes de català. Volia escriure bé el català!

Va ser un desastre, potser pitjor que el primer intent. Vaig decidir una cosa. Una cosa que sí que necessitava era escriure bé els números amb lletres. Quan vaig aconseguir escriure’ls perfectament, vaig tornar a deixar les classes i no vaig tornar d’insistir mai més. Ja en tenia prou, de fracassos. Em vaig sentir lliure de l’angoixa.

Haig de dir que en aquests moments necessito escriure més bé al català. En soc molt conscient. Estic molt agraïda a totes les persones que ara m’estan ajudant. La vostra paciència és infinita!

Us prometo que hi poso…                             ESFORÇ
Miro de no demanar massa, ni massa poc   PRUDÈNCIA
Amb vosaltres puc escriure amb…                                                LLIBERTAT

Aquestes paraules m’han colpit de valent, moltes gràcies, Sr. Esteve Pujol.

Nati Parareda Font