Un diari digital va ser el centre del món

Un diari digital,
va ser el centre del món.
I quin es el secret?
-Es preguntava tothom-

Els articles més bonics?

El sentiment? La poesia?

Anar sempre a l’atac? Buscar sempre la ironia?

És el joc en equip? O les estrelles invitades?

No serà la sinceritat?

Sense protagonistes, ni cap divinitat.


L’amistat i Catalunya,
qui no ho recorda?
amb la senyera al cor

i al damunt dels nostres cants
en els moments de més glòria.

Estimar la teva història,
vigilar cada detall,

denunciar el gat per llebre

i l’autonomia disfressada de xai,
va cantar en un poema,
Joan Maragall.

Tot estava per fer,
podíem aixecar el vol,
i El Matí era possible,

i necessari i urgent i ineludible

i perentori,

perquè la llibertat no és renunciable,
escrivia Martí i Pol.

Francesc Macià,
Carrasco i Formiguera,
Pompeu Fabra,
des d`aquí, Universals.

El Capi, amb la cullera.
Amb la ploma, els redactors.
Tu amb el teu martell,
jo amb el meu ordinador

(Però, aleshores, perdonin,

a qui li toca rentar els plats?)


Metges, professors, veterinaris i tenors.
Matinaires, matiners i matinadors.

Aturats, advocats, estudiants i escriptors.

Matinaires, matiners i matinadors.


Un diari digital,
va ser el centre del món.
I quin es el secret?
-Es preguntava tothom-

La passió, la dedicació, l`atreviment, la curiositat.

La temeritat, la imprudència, el suïcidi, la inconsciència
i estimar la polèmica és la nostra creativitat.
Diuen que són les ganes i treballar fort,

però no seran les festes i els sopars?

Desperta company!
És millor que la sort.

– ep!, però si t´adorms,

que els àngels et guardin la son-.

No ens hem de reinventar,
hem de seguir sent qui som,

és a dir, catalans,

que és, per cert,

l´únic que podem ser.

Un diari digital,
va ser el centre del món.
I quin es el secret?
-Es preguntava tothom-

Si fem les coses com nosaltres sabem,

com les feien els nostres pares i avis,

si seguim fidels a aquell crit de Burgos,

un divendres de Passió,

Jesús i Visca Catalunya Lliure,

hi ha res impossible?
què no aconseguirem?

I el que facin els altres tan se val
perquè El Matí Digital
ni te fronteres, ni te rival.

Quim Torra
Blanes, 1962. Advocat i editor. Fundador d’A contravent. Ha treballat durant 20 anys a l’empresa privada, dos dels quals a Winterthur (Suïssa). És autor de 'Ganivetades suïsses' (2007), 'Honorables. Cartes a la pàtria perduda' (2011) o 'El quadern suís' (2018), entre més. 131è president de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorJa son 1.000. I ara que?
Article següentEconomia matinera