Se t’assequen les mans,

i un núvol de vent  sobre El Verd,

dissimula l’enyor dels teus ulls

a les mines de carbó.

L’esperança estreta,

al cor de la muntanya, era el filó

que terra avall t’empenyia.

Dins la galeria, de tanta pedra,

amb les mans gruixudes i aspres  

vas cavar-hi un tresor.

Allà reposen, entre les roques,

la cançó i el record.