Un botiguer estava al llit de mort i va sentir com la seva filla li agafava la mà:
-Qui hi ha a l’habitació?
–Pare, hi ha la mare aquí al costat.
-Qui més hi ha?
-Hi ha el teu fill i la teva jove.
-Ah, està molt bé. Hi ha algú més?
-Hi som tots, pare. Ha vingut la tieta, i l’oncle i…
-I… qui s’hi està a baix a la botiga?- va reblar el moribund.
Pau Cardona i Planas va ser la segona generació de forners. Nat el 1885, el mateix any de la fundació del forn, va poder anar a escola. Els seus pares eren analfabets i portaven els comptes d’una manera molt curiosa: dibuixaven un cavaguet, un cistell o una gallina per referir-se al nom d’un veí o a una despesa concreta. Rebre una formació primària va ser una oportunitat perquè desenvolupés la seva dèria lectora. Avui es guarden llibres, pasquins, diaris i revistes del primer terç del segle XX que ell havia llegit. .Al seu pare no li feia gràcia que estigués tan pendent de les novel·les per entrega de Carolina Invernizio, amb títols com “El tren de la muerte”. Francesc Pujols ja advertia a “El nuevo Pascual o la prostitución” que “no lo lean los desconsolados y afligidos, ni los hombres muy ocupados en negocios”. Era una idea estesa que llegir novel·les distreia de les coses importants.
Al Pau també li agradaven els diaris. Avui a tots ens fa més o menys gràcia una ressenya personal a un diari o un tuit. Ell va fer de regal de noces a un amic mitja pàgina a un diari anunciant el casori. El pare de la núvia el va reptar a un duel el mateix dia de la boda. La cosa va acabar en un no res..
Es va casar amb Llúcia Cañellas i van tenir tres fills: la Lola, el Pepet i el Pau. La Lola va morir als 10 anys a l’empassar-se una agulla de cap posant-se la mantellina per assistir a ofici. El doctor va dir que l’única solució era que la nena fes l’agulla L’agulla va anar corrent per la sang uns tres mesos i fatalment va arribar al cor. Si us fixeu en la fotografia, si la podeu ampliar, hi veureu una nena al costat del forner.
Malgrat els estralls de la fil·loxera, es vivia una mena de happy twenties, La finca amb el pou havia estat la pedra filosofal i l’establiment era conegut com el forn de les escales. Pare i fill feien anar el negoci i sortien a repartir el pa a les masies. El 1918 va arribar la llum a Corbera. Aquest fet va permetre l’eliminació dels “llums de carburo”, que s’elaboressin les primeres peces de pastisseria i que es comprés la primera màquina de pastar, anomenada “La Perfecta”, dels tallers Jové de Barcelona. El gener de 1926 es van animar a comprar la finca del costat, amb la qual compartien el pou, gràcies a un préstec de l’oncle Josep de Molins de Rei.
Cinc mesos més tard, però, el dia de la segona Pasqua, a en Pau Cardona i Planas se li va trencar una artèria i tres dies després moria dessagnat. Tenia 41 anys. Dos anys i mig més tard moria el seu pare, el fundador del forn, segons el meu avi, d’enyorança per la mort del seu fill. Però segons la meva àvia, que li havia explicat la iaia Llúcia, va morir d’una pulmonia per sortir al carrer tot suat sense abrigar-se. Qui s’hi estaria a baix a la botiga? La setmana entrant n’haurem de parlar, i molt, de la Llúcia Cañellas.
