Més de dos mesos de confinament a causa del coronavirus han donat per molt. Molta gent ha intentat treure una part positiva de la situació excepcional que viu el món sencer i aprofitar per recuperar o descobrir passions: cuina, exercici, música o… per què no, l’art de la disfressa. Sembla que tot comença a tornar a la normalitat, la desescalada avança fase a fase, i trobo que és un bon moment per recuperar històries curioses que han passat durant aquest temps als balcons de la ciutadania.
Quan la gent va decidir aplaudir, cada dia a les vuit del vespre, com a mostra d’agraïment a la feina del personal sanitari, la Maria Elena, veïna de Rubí, va voler compartir el seu baül de disfresses amb els seus veïns i veïnes. A més de la seva passió pel món del teatre, on s’hi ha desenvolupat durant anys, també és una gran amant de la parafernàlia. Així doncs, va obrir la gran caixa de records, plena de vestits, alguns d’ells de fa més de 40 anys, i va començar a donar-li voltes al cap a les disfresses que podria lluir a partir d’aquell dia. Una rutina que va dur a terme durant 34 dies seguits.
Són les vuit en punt, els més puntuals ja han començat a llençar els seus aplaudiments al cel, dedicats al món sanitari, i la Maria Elena té una cita amb el seu veïnat. La primera disfressa, la de caníbal, va venir seguida de la de vaca, del personatge Obèlix, de núvia, de la princesa Fiona, de Cleòpatra, d’Eduardo Manostijeras, de Batman i, així, fins a arribar a la 34a. L’objectiu era ‘divertir-se’ i ‘compartir amb els veïns’ la seva habilitat d’adaptar un vestit, de reinventar-lo i convertir-lo en una idea nova.
Una de les coses més curioses de la proposta de la rubinenca ha estat que gairebé totes les disfresses, o ja les tenia, o bé les ha fabricat a partir de les que ja havia fet servir i reutilitzant material que tenia a casa. Darrere cada vestit hi havia una gran feina, cada detall estava pensat al mil·límetre: la forma de la disfressa, els materials que faria servir, quins havia de fabricar, el maquillatge i els complements. ‘Quan tocava un quart de nou, els veïns ja esperaven la foto’, explica la Maria Elena, que es fotografiava amb el vestuari del dia després dels aplaudiments.
La iniciativa de la Maria Elena va començar com una diversió, una manera d’acompanyar els aplaudiments diaris a la vegada que ella mateixa passava una bona estona i aconseguia treure un somriure als seus veïns i veïnes. I, aquests, ja no són només els que viuen al balcó o a l’edifici del costat, sinó que han recuperat la xarxa veïnal i, fins i tot, quan només es podien veure a distància ja planejaven una trobada quan la situació ho permetés.
El gran baül de disfresses de la Maria Elena pot semblar que no té final, igual que la bossa de la Mary Poppins, d’un dia per l’altre era capaç de treure un nou vestuari, original i curiós. Igual que tots els contes, la cita de les disfresses també havia de tenir un final, i aquest va arribar de la manera més original. La mateixa mainadera del musical estatunidenc va protagonitzar l’última de les trobades, i decidida, la Maria Elena la va fer marxar pel balcó. Com estem acostumats a veure a la Mary Poppins, agafada al seu paraigua.
Malgrat la trista situació que s’ha viscut al món sencer, han passat coses precioses durant aquests mesos de confinament en què s’ha pogut veure el millor de les persones. Cadascú ho ha fet a la seva manera. La Maria Elena va triar les disfresses que van omplir d’alegria i diversió el seu balcó i el dels seus veïns i veïnes.
