Com a exestudiant de periodisme i actual comunicadora, un dels mantres que més he escolta al llarg dels anys ha estat: “A la premsa escrita li queden dos dies, tres com a màxim” i així des que vaig començar la carrera el 2014. Uns quants anys després, els grans diaris del país segueixen enviant les pàgines a les rotatives i a primera hora del matí els quioscos es van omplint d’articles, entrevistes i reportatges que aniran repartint al llarg del dia. Evidentment no a la mateixa velocitat que podien fer fa una dècada, dues o potser tres, però la premsa escrita segueix funcionant, els diaris segueixen apostant per aquest format i encara quedaran anys fins que La Vanguardia, l’ABC o l’Expansión apostin exclusivament pel format online.
Si fa sis, set, vuit anys ens parlaven de la lenta mort dels diaris, un gir de 180º és el que va viure el periodisme i el món de la comunicació amb la irrupció de les xarxes socials. Primer els blogs, després Facebook, Instagram, WhatsApp, Twitter i finalment Twitch, els podcasts i les newsletter. Aquests darrers dies hem pogut comprovar que som “esclaus” d’aquestes plataformes i que a la mínima que deixen de funcionar s’acaba el món. Evidentment és en sentit figurat, però més d’una i de dues persones van pensar-se el dilluns a la tarda que la seva vida havia deixat de tenir sentit sense les aplicacions propietat de Mark Zuckerberg.
Mentre la venda de diaris escrits comencen a ser una cosa del passat i les xarxes socials es prenen un descans, altres empreses han aprofitat recentment per despuntar en el sector de la comunicació. És el cas de Twitch, la plataforma que pertany a Amazon, i que ha fet sortir a la llum grans comunicadors com Ibai Llanos. Si fa uns anys el seu nom no li sonava a pràcticament ningú, ara aquest jove basc acumula més de 8 milions de seguidors i té uns ingressos mensuals de 120.000 euros, només de Twitch. Aquest youtuber és conegut per comentar jocs en directe a través de la plataforma. Per què se’l considera un bon informador? Perquè a diferència d’altres influenciadors, el jove de 26 anys té una alta capacitat d’atracció pel seu carisme, la seva naturalitat i la manera de dir les coses. Grans empreses han volgut col·laborar amb ell i els seus seguidors a les xarxes socials han anat incrementant a passes agegantades. La gota que va fer vessar el got va ser fa aproximadament un mes, quan Llanos va viatjar a París per entrevistar a Leo Messi. Anteriorment ja havia sopat a casa seva i també havia pogut parlar amb altres jugadors de la plantilla del Barça. És millor transmisor el jove basc que un prestigiós periodista d’un diari generalista o d’un mitjà de comunicació econòmic? La resposta és que no, però queda clar que el streamer té més influència, més impacte i més pes que d’altres persones que porten temps rondant pels mons de la comunicació.
Si Llanos ha remarcat per activa i per passiva que ell no és un expert en comunicació, qui sí que s’ha preparat durant anys per comunicar ha estat Iván Redondo, l’exdirector de gabinet de la presidència del Govern de Pedro Sánchez. L’estratega, conegut per ser la cara no visible de l’anterior govern del PSOE, va ser entrevistat per Jordi Évole fa uns dies.
No va ser la millor entrevista per Redondo, que va evitar contestar preguntes incòmodes, va fer ús de manera reiterada de les respostes comodí i va intentar fer una metàfora a través de dues peces d’escac que no li va sortir com ell esperava, ja que el missatge que volia transmetre no va acabar de quallar.
És Redondo un mal comunicador? Després de veure l’entrevista algú que no el coneix de res podria pensar que sí, però si després es revisa el seu currículum comprovarà que no. De la mateixa manera que si algú passa per un quiosc i no hi veu ningú comprant un diari. Pensarà que la premsa escrita ha mort? Probablement sí, però tots sabem que no; o almenys de moment.
