Busco mirades còmplices, netes de prejudicis. Mans esteses i braços oberts.

Busco paraules sinceres i silencis que parlen de comprensió, d’amor incondicional, de sentiments que traspassen els murs que l’ànima interposa perquè no sap fer les coses millor.

Busco veritat en el teu gest, la bajanada que surt dels teus llavis i que em fa morir de riure, l’espontaneïtat d’un dia de platja improvisat, la frescor del mar de plata quan m’esquitxa la pell dalt d’un catamarà.

Busco el Tu que ets amb el meu Jo. Busco el Jo que soc amb el teu Tu. Res més.

Article anteriorLa serenitat, la pau i el diàleg: valors per resoldre el conflicte
Article següentSilencis
Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.