Sort en tenim d’estar ja acabant el primer mes de 2010 i no d’estar a finals de desembre passat perquè sinó creuria que el Dia dels Innocents ha tornat amb més força que mai o com deia l’avi “n’hi ha més a fóra que a dins”…

Abans d’ahir vaig anar a un centre d’aquests comercials d’una multinacional francesa dedicada al món de l’esport, aquí a Vila-seca, el segon més gran de Catalunya d’aquesta multinacional pel que he sentit i vaig anar-hi envaït de vocació olímpica, clar que sí! Com quan al 92 ens fèiem un fart d’anar a comprar entrades per les Olimpíades a un banc que dirigia un senyor molt engominat que va canviar bancs per barrots, però a diferencia de 1992 ara les meves passes em duien als passadissos d’esports d’hivern.

Jocs Olímpics d’Hivern a BCN 2022? On és la càmera oculta? Perquè és una broma, oi? Jo, ja posats en el tema, faig una sèrie de propostes per millorar les opcions de la candidatura i que això tiri endavant:

  1. Readaptar el funicular del Tibidabo com a remuntador.
  2. Portar Carlinhos Brown a Barcelona altre cop amb el seu bus descapotable de dos pisos i repescar l’ex-alcalde Clos perquè torni a ballar a ritme de Carlinhos en la desfilada de cloenda.
  3. Curses d’esquí nòrdic per les Rambles, rambla amunt i rambla avall fent tombs al circuit .
  4. Donada la vocació mediterrània de Barcelona, per aquests Jocs d’Hivern l’himne podria ser una barreja del “Mediterráneo” d’en Serrat ( o era d’en Lluís Llach, Montilla? Jeje, mireu hemeroteques de meitats desembre 2009) i el “Last Christmas” de Wham, seria espectacular!

Total i senzillament fan com els romans, això no és res més que pa i circ per distreure el personal, una fugida endavant contínua per fer oblidar la mala, nefasta gestió política de la ciutat. Quina casualitat que tot això es fes públic poc després de veure la llum unes enquestes que donen una majoria nacionalista a l’Ajuntament de Barcelona de cara al 2011 amb un notable augment de votants per a Convergència i Unió.

I les reaccions del tripartit? De pel·lícules dels Germans Marx com ja ens tenen acostumats… màxims dirigents de l’esport que s’assabenten de la candidatura per la premsa, alts càrrecs del Govern que públicament donen suport i després a nivell personal parlen de “fantasmada”, d’altres que ni això diuen perquè massa feina tenen a viatjar pel món a inaugurar ambaixades que fa més de trenta anys que existeixen…

Jo també vull tenir opinions diferents com el Conseller que les té d’alt càrrec del Govern i personal… jo en tindré més, mira i segons el dia: opinió de Pep com em diuen la majoria d’amistats, de profe com em diuen els meus antics alumnes, de Plana per aquells que venien amb mi a escola de petits, de Pitu com em diuen a casa i fins i tot, de Papitu que em diu l’ àvia.

Aquí al Camp de Tarragona també volem ser olímpics, clar que sí! Què millor que fer gran part de les proves d’esquí a Prades, només cal que recordeu els gruixos de neus allí generats a inicis de gener, espectaculars! Què maco serà veure el Cobi readaptat als nous temps amb la seva gorra tipus exèrcit rus i amb una bona jaqueta polar a sobre… Aquí baix també neva de tant en tant malgrat que les candidatures que es presenten darrerament no són precisament per obtenir uns Jocs Olímpics sinó més aviat són d’un caire més “simpsonià” i kriptonític.

Reusenc amb ànima vila-secana i catllarenca i pare de família nombrosa. Esquerrà, nascut de peus i un apassionat del bàsquet, l'espai i la ciència ficció. Enginyer químic d'estudis, entre d'altres formacions, sempre m'ha agradat molt escriure i és una necessitat fer-ho per a mi, en gaudeixo molt. Irònic i aficionat als dobles sentits, he treballat molts anys en el sector de l´emprenedoria i ocupació en una administració pública i també he estat professor d'ESO i Batxillerat. Be patient young Jedi. The Force will be with you, always. Be patient young Jedi. The Force will be with you, always.
Article anteriorEl Tibet
Article següentTocant el que no sona!