Conèixer-se a un mateix és tan difícil! I, en canvi, tanmateix, tenim la gosadia de fer preguntes transcendents als infants com si ells haguessin nascut amb la resposta. Agafa’l de la mà i juga amb ell, segur que així t’ho passaràs bé i en el joc descobriràs altres camins…

 

Un Bell amic!

 

Bon dia! Molt bon dia! Ahir vaig poder passar la tarda amb en Jordi Cots Moner. Tot i que havien passat trenta anys, de seguida em va reconèixer:

-Mitel·la! L’escriptora va dir tendrament!

Vaig poder abraçar el bon company, mestre amb qui havia tingut el goig de poder treballar… El promotor dels Drets dels nens…de la justícia i la pau. Parlàrem de tots i totes i no parlàrem de res. No sabia que s’havia mort l’Esteve Pujol i ens emocionàrem llegint un poema seu dedicat a la tristesa que li provocaven les mascaretes. Vam riure recordant alumnes i anècdotes. I ens acomiadàrem prometent que no trigaria tant la propera vegada a venir. Havien passat trenta anys i estàvem igual que sempre: amb moltes ganes d’estar junts.  Això de mantenir correspondència fa que no es perdi la llum de l’amistat.

 

Jordi Cots: “Sovint som més exigents amb els infants que amb els adults

Entrevista a Jordi Cots, mestre, fundador de Rosa Sensat i primer defensor dels drets de l’infant a Catalunya: “No sabem dialogar amb la infància, sembla que només sabem preguntar què volen ser de grans”

“L’error és pensar que la beneficència surt més barata que l’educació”

“El mestre més dolent ha de ser força bo”

Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable del taller d’escriptura TeC–CA i de clubs de lectura on promou tertúlies literàries. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat 'Montseny Màgic'. És autora de 'Tardor Roja'; 'Un mar de boires', Premi Jalpí i Julià; 'Bell-lloc i altres contes de mestres' i 'On vas, Irina?', finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. També ho és d’En Jordi i el drac, un conte infantil, i d’El racó dels Desitjos, una peça teatral.
Article anteriorUn escó que balla
Article següentOn és l’esquerra? Al fons a la dreta