Tenia el cor tancat i no tenia clau

res m’il·lusionava, res em seduïa

repicava lent com si dins del cau

s’hagués apagat tota melodia.

 

Buscava en va la clau per respirar

no la trobava, l’havia perdut

i sentia només l’angoixa de plorar,

em sentia petita i en plena solitud.

 

Si podés obrir i tenir la clau

mil sentiments d’amor aflorarien

i trobaria de nou aquella pau

de la fragància de les flors quan naixien.

 

De sobte he sentit un batec suau

la clau tan amagada descobria

es reflectia en el cel seré i blau

i m’enviava joiós el do de l’alegria.

 

Dues voltes he donat per obrir el meu cor

i extasiar-me en tantes meravelles

trobant que renaixia de la mort

i gaudia de tantes coses belles.

 

No oblidaré més la clau perduda

la mimaré i sé que mai la deixaré

i serà per mi l’eina més volguda

obrint-me a l’alegria, portant-me a bon recer.

 

La clau es troba dins de l’ànima

i m’obre horitzons, trossets de vida clars

i sé que si mai em trobo afligida

la clau poc a poc guiarà el meu pas.